El xoc entre la il·lusió i la raó

"Sempre trobem alguna cosa per a tenir la impressió que existim". Aquesta frase de Samuel Beckett  de Tot esperant Godot, que estava estampada a la bossa regal que dissabte es donava al públic que assistia a la representació - amb el suplement de la programació de gener a maig de l'Auditori Miquel Pont on l'obra de Beckett és precisament una de les perles de la temporada-, pot resumir part de la reflexió que ens proposa Lapònia, la comèdia que tanca la programació d'aquest 2019.  L'obra, estrenada al Club Capitol ara fa gairebé un any, ha arribat a Castellar justament en època nadalenca, el moment de l'arribada de Santa Claus, que viu justament a Lapònia. Els quatre protagonistes de l'obra, escrita a quatre mans per Cristina Clemente i Marc Angelet, se situen en l'àpat de la Nit de Nadal. Meritxell Huertas i Manel Sans, Mònica i Ramon a l'obra, és una parella de Barcelona que viatja amb el seu fill Martí fins a Lapònia amb la il·lusió de conèixer la casa de Santa Claus a Rovaniemi, a la Lapònia finesa. Durant la seva estada s'allotgen a la casa de la germana de la Mònica, la Núria -Meritxell Calvo- que viu amb un finès, l'Olavi, que interpreta Roger Coma amb un deliciós accent català-suomi. La parella mixta finesa ha tingut una filla, Aina, que han educat segons els cànons racionals de la cultura finesa.

De seguida, la convivència s'esguerra i l'obra esdevé un xoc de com entendre el Nadal i, fins i tot, la vida. Un malentès entre els dos nens -diguem-ho així per no fer un spoiler- serveix de punt de partida per reflexionar al voltant de la il·lusió i la passió del món mediterrani davant de la fredor i la racionalitat nòrdica, la veritat i la mentida, aquelles que ens diem a nosaltres mateixos i a les diferents maneres de ser i d'educar els fills. A Lapònia també hi apareix el xoc cultural entre un país, Finlàndia, que des d'aquí considerem que és un dels milor sistemes educatius del món, l'idealitzem com un dels més rics i on es viu amb harmonia amb la natura en contraposició amb el nostre territori, on la corrupció, la droperia i la cultura sense esforç són el pa nostre de cada dia. Olavi, en el seu paper de finès feliç, noble i orgullós de la seva manera de ser, se'ns revela amb un punt de supremacisme, s'enfronta amb la seva cunyada Mònica, que es desfà pels altres i pel Nadal i que sovint arracona el seu marit, i amb la seva dona, que és un vol i no dol que intenta amagar el seu component mediterrani per adaptar-se a la societat on viu, i que toparà amb els valors i costums dels seus parents catalans. 

Però no tot és com sembla. De seguida afloren els problemes econòmics de la parella de l'Olavi i la Núria. Ella desitja tornar a Barcelona per retrobar-se amb la seva germana. Si accepta una oferta per a la delegació barcelonina de la multinacional finesa Nokia s'hauran acabat els problemes econòmics i el seu marit es podrà dedicar a treballar des de casa creant jocs pedagògics. I a la parella barcelonina el fort lideratge de la Mònica arrossega el Ramon, que manifesta ser un home amb humor i sexy i amb ganes d'experimentar en el sexe encara que no ho sembli. Al final de l'obra, tothom es sincera i no se sap si les dues parelles continuaran amb tota la veritat sobre la graella o dient petits secrets o mentides. I, per acabar-ho d'adobar, el gran espectacle de les aurores boreals, un fenomen natural però que també és una gran font de mites i llegendes. La raó contra la il·lusió.