El concert organitzat pel Kor Ítsia va omplir el Calissó d'en Roca - F.Muñoz
El concert organitzat pel Kor Ítsia va omplir el Calissó d'en Roca - F.Muñoz
12/01/2019 Cultura
Un combinat perfecte, al Calissó d'en Roca

Atenea Carter i el Kor Ítsia van encaixar a la perfecció, al concert d'aquest divendres al vespre

G.Plans

Abans que comencés el concert, el Calissó d'en Roca ja bullia de gent. Ni un racó buit a la sala del bar, atapeïda de cadires enfocades cap a un discret escenari. Tothom ben servit. Una estona abans, el pianista Sebastià Soley havia encetat la vetllada musical amb l'habitual actuació de cada divendres i, un cop va acabar, va quedar-se per escoltar el Kor Ítsia i l'Atenea Carter. De música, en sap un niu, i tampoc s'ho volia perdre.

 

Vestides amb distintives peces de roba grana, com sempre que toca entonar davant del públic, les noies de la Coral Sant Esteve anaven acompanyades per Dani Garcia al piano, Pep Coca al contrabaix i el seu director, Jaume Sala, a la guitarra. Van arrencar amb l'encomanadissa 'Straight up the band', una de les cançons habituals que canta el grup. A partir d'aleshores, el concert acústic va recórrer diferents estils musicals, amb un repertori de temes diversos. El Kor Ítsia s'atreveix amb tot, des del country fins a les nadales anglosaxones, passant per 'Somewhere over the rainbow', una cançó interpretada per Judy Garland a la pel·lícula El Mago de Oz.

 

"Anem a treure sang a les noies!", bromejava el director, just abans de presentar la veu colpidorament jazzística d'Atenea Carter, una catalana de pare veneçolà i mare madrilenya que va hipnotitzar el Calissó. Combinat perfecte. Va entendre's a la perfecció amb el Kor Ítsia: "la música és un idioma universal", comentava, molt satisfeta, després del concert.

 

Només van fer falta un parell de cançons perquè la sala fes anar els palmells per sumar-se al ritme d'Atenea Carter, mentre ella s'erigia en una reina afroamericana del soul, cantant apassionadament els característics "Forever and ever" d'Aretha Franklin. Tampoc va acomplexar-se, per exemple, a l'hora d'interpretar música d'Esperanza Spalding. Ni de bon tros. "Quedeu-vos amb aquest nom i amb aquesta cara". No només ho prescriu el cronista –si fos així, no tindria cap mena de valor–, sinó que ho va recomanar el director Jaume Sala, que ha escoltat molta música.

Comparteix
M'agrada
Comentaris