El Centre d’Estudis de Castellar inicia ‘Un tomb per la història’ de la Segona República i Guerra Civil, amb Llorenç Genescà
Diumenge 30 de gener va tenir lloc el primer dels itineraris que el Centre d’Estudis de Castellar ha programat, amb la col·laboració de l’Ajuntament, sota el títol ‘Un tomb per la història’. L’entitat va començar fent un salt al temps de la Segona República i la guerra civil. L’historiador Llorenç Genescà va ser el guia encarregat de farcir de contingut l’itinerari, que va començar al Casal d’Entitats, al carrer Major, 76. Allí, Genescà va explicar que es va hissar una senyera al balcó, el 14 d’abril del 1931, l’any de la proclamació de la Segona República. “Al juny, s’enllesteix l’Estatut de Núria; un grup de dones de Castellar s’organitza per recollir signatures per l’aprovació, que serà una realitat al setembre”. Les eleccions del 1933 són les primeres en què les dones poden votar. L’alcalde de Castellar, durant pràcticament tota la República, va ser Antoni Tort i Rocavert.
El següent punt de parada va ser l’Escola Emili Carles Tolrà. Genescà va situar els participants en el context d’un estat espanyol que patia un endarreriment respecte la propietat agrària i l’accés a l’educació laica. Va comentar que “hi havia una forta presència i domini de l’educació religiosa”. Els diners per pagar les escoles públiques surten de diversos ens; de la família Tolrà; de la Generalitat, a través del seu projecte de llei de creació d’escoles; de l’Ajuntament, que fa una missió de deute públic, “i la donació d’aigües de Turell completa el pagament”.
Un altre punt de parada va ser a Cal Perich. Allà, Genescà va explicar que, durant la República, hi ha el projecte de creació de mercat, que no arribarà a tirar endavant perquè el mercat era a l’aire lliure, a la plaça Major. A partir de l’esclat de la guerra civil, el mercat es posa a l’interior de l’església. “La parada de peix era a l’altar”. A partir del 1936, amb l’esclat de la guerra, hi haurà una junta gestora encapçalada per Vicenç Roca.
A la Biblioteca Antoni Tort, Genescà va dir que “l’església era la gran propietària de la terra i va aclarir el concepte de rabassa morta i rabassaires”, que pretenia protegir l’arrendatari de la vinya.
Cal Targa, al carrer de la Mina, va ser un altre punt d’interès. Els oients van poder conèixer alguns detalls més de Lluís Companys i les seves estades a la casa de Castellar.
Ja al Palau Tolrà, - punt on va finalitzar l’itinerari -, l’historiador va explicar que Ricard Sampere va ser regidor de l’Ajuntament i que el van matar, suposadament, per donar el salconduit a mossèn Esteve. Recollint les aportacions de Genescà, de morts, durant la guerra, n’hi va haver de tots dos costats. Si bé la violència de les forces d’esquerra va produir morts a partir del cop d’estat, la xifra és molt més curta que els morts que va produir la repressió de la dreta, sumant-hi els nois que van anar al front i els refugiats. “En aquest període també hi va haver històries de cooperació, d’ajuda, de protecció, i això molts cops tampoc no s’explica”.
El proper itinerari 'Un tomb per la història' tindrà lloc el dia 27 de febrer, a Castellar Vell. L'arqueòleg Jordi Roig serà l'encarregat de guiar aquest itinerari perquè els participants coneguin més a fons les troballes arqueològiques que es van trobar en aquest indret. Les inscripcions s'obriran una setmana abans, a la web del Centre d'Estudis de Castellar.
La imatge del cicle d'itineraris
La imatge del cicle d’itineraris ‘Un tomb per la història’ del CECV-AH és una idea de Quim Salvador, soci de l’entitat i dissenyador gràfic. “Amb el logotip blau he volgut representar el concepte d’un recorregut que dona la volta a Castellar, representada amb una C”. El mateix recorregut forma el símbol d’ubicació, “ja que els diferents indrets que es visitaran són les ubicacions que marcaríem en un mapa del nostre municipi”.
La imatge està formada per dos elements, el logo i la il·lustració dels diferents indrets. “El blau és el color corporatiu del Centre d’Estudis, hi és perquè l’activitat forma part dels diferents projectes”. A la il·lustració “he optat pels colors terrosos, verds i ocres, que relacionen l’activitat amb els colors de la pedra, la terra, la natura, que m’inspiren el concepte d’història”. La il·lustració és figurativa i descriu gràficament alguns espais dels itineraris.
S’ha fet en format d’imatge estàtica i d’animació. En aquest sentit, Salvador apunta que “l’animació és una opció que pot funcionar en algunes xarxes i en condicions concretes i pot fer més atractiu i vistós el missatge”. Segons Salvador, una animació atractiva pot ser un punt de partida per atraure l’atenció.
Imatge promocional 'Un tomb per la història'. || QUIM SALVADOR
