Que el xandall no ens despisti

Potser els xandalls esportius o els gots de brandy que apareixen a algun videoclip de Rosalía despisten una mica. Però ‘Malamente’, ‘Reniego’ o ‘Di mi nombre’, aquestes cançons que acumulen milions de reproduccions a qualsevol plataforma digital, estan inspirades en una novel·la occitana del segle XIII, Flamenca. Els missatges que llancen aquests èxits, doncs, molt abans d’inundar emissores i discoteques, suraven a les reunions d’erudits de l’Edat Mitjana.

El traductor del francès al castellà de la novel·la, Antoni Rossell, catedràtic de Filologia romànica i director de l’Arxiu d’Occità de la UAB, juntament amb l’historiador Alberto Reche i Oliver Vergés, director de l’Editorial Anem Editors, han presentat l’obra Flamenca. Novela occitana del siglo XIII aquest divendres a la Biblioteca Antoni Tort. Tots tres també seran aquest dijous, a les 21 h, al programa A les portes de Troia de Ràdio Castellar, en què s'emetrà un especial sobre el llibre.

A l’obra medieval Flamenca es tracta la gelosia “com una patologia”, analitza Rossell. “Per la dona,  la manera de curar el marit gelós és tenir un amant”, explica, sobre l’argument. “És una història de gelosia però sobretot de llibertat femenina”, reflexiona Alberto Reche, director de la col·lecció Literaturas, d’Anem Editors, que arrenca justament amb aquest llibre.

Sobre el disc, Reche assenyala que Rosalía utilitza l’obra com a fil conductor i destaca la feina que hi ha darrere. ‘El mal querer’, recorda, és el treball de final de carrera de musicologia de l’artista, en què utilitza “elements tradicionals de diferents gèneres musicals i els recombina”. Rossell també subratlla la feina estètica i coreogràfica de Rosalía. “És molt intel·ligent!”, exclama el catedràtic, sobre l'artista. Que el xandall no ens despisti.

Tant en el cas del disc com en el de la novel·la, la crítica ha coincidit a tractar les dues obres de transgressores. Pel que fa a ‘El mal querer’, però, des del món de la cultura musical s’ha dit en sentit positiu, lloant l’atreviment de la cantant de Sant Esteve de Sesrovires. En canvi, al segle XIII, que una obra trenqués amb allò que està establert no es veia amb tant bons ulls i, aleshores, la crítica a témer era més perillosa. “Es conserven molt pocs manuscrits de l’obra perquè sembla  que l’església va eliminar-ne, lamenta Rossell.