L’ACTUAL fa un repàs a la programació de festes majors de fa 40, 30 i 20 anys, en què es pot veure l’evolució del format
El concessionari Seat-Fiat Autotodo Castellar anunciava a doble pàgina al programa oficial de la Festa Major de 1981 les novetats de models: els Seat 127, 131 i el Ritmo i el Panda, mentre que el concessionari Citroën anunciava la novetat del Visa II. L’oficina de la carretera de Sentmenat de Banca Catalana, el Banc d’Osca –del Grup Banc de Bilbao–, el Banc Hispà Americà, la Caixa d’Estalvis de Sabadell o la Caixa de Barcelona –totes avui dia desaparegudes– a més de La Caixa omplien les pàgines de publicitat del programa. Fa 40 anys, Castellar tenia cinema, el cinema Califòrnia, i proposava per als dies de Festa Major les pel·lícules Sissi, La Dama y el vagabundo, El vicari d’Olot i Superman II amb la corresponent emissió del NO-DO, la projecció del qual va ser obligatòria en totes les projeccions de pel·lícules fins el gener del 1976, tot i que es va poder mantenir voluntàriament fins al 1981. La desapareguda discoteca Saüc, del carrer Doctor Rovira, també s’anunciava al programa, així com la Unió de Botiguers de Castellar, futur embrió de l’Associació de Comerciants de Castellar, amb el lema “La imatge de la millor compra”.
L’alcalde d’aleshores, Miquel Pont, proposava a la salutació del programa que “deixem de costat tot quant de circumstancial i accessori ens pugui dividir, i que sobresurti el que de comú ens uneix i així d’aquesta unió, puguem donar al nostre poble estimat tot quant li correspon i es mereix”.
SARA MONTIEL, RUDY VENTURA I LA FAMÍLIA PICAROL
Quant al programa, el primer dia de Festa Major, el plat fort va ser la representació a l’envelat del vodevil Un piset amb entrada lliure de Michel André a càrrec de Trup 69 teatre que comptava amb la participació d’artistes com Margarida Minguillon, Francesc Orella i Ricard Reguant. El 1981, l’11 de setembre encara no se celebrava la diada nacional de Catalunya. Els plats forts d’aquell dia van ser la presència de la reina del cuplé Sara Montiel amb l’espectacle Saritísima i el ballet Grup Zoom, que va portar l’empresari Ricard Ardévol.
La vedet i reina del cuplé Sara Montiel-aquí en una foto d'arxiu- va ser un dels plats forts de la festa el 1981
A la crònica del setmanari Forja del dissabte 19 de setembre s’afirmava que l’espectacle “anà mitjanament bé, o sia, ni bé, ni malament, allò que vulgarment solen dir ‘mig en plata, mig en quartos’”.
El matí de dissabte 12 hi va haver un col·loqui informatiu sobre la radioafició, a càrrec dels diferents radioafeccionats de Castellar. El col·loqui es va retransmetre per tota la vila al 102.3 de la FM de Ràdio Castellar amb el desig que “esperem que tingui molts oients al poble. Qualsevol receptor de ràdio que disposi de FM és vàlid”. La crònica del setmanari Forja apuntava que “segurament que la protagonista principal d’aquesta Festa Major ha sigut Ràdio Castellar. Qui més, qui menys tots els castellarencs l’han sintonitzada”.
Aquell 12 de setembre, a la nit, hi va haver un gran ball amb l’Orquestra Girona i Rudy Ventura. Un clàssic de Festa Major, la cercavila de diumenge amb l’Esbart Teatral, el grup Ball de Bastons i el Grup Terrabastall no podia faltar a la celebració. Al ball de Festa Major amb Hawai Grup i l’Orquestra Caravana es va escollir l’hereu i la pubilla de Festa Major. Dilluns 14, s’anunciava un acte infantil amb la Família Picarol i un gran berenar infantil en què els embotits eren “una gentilesa de V. Oliveras i M. Tort, i el tomàquet de Pere Cornella”. El ball també va ser el protagonista d’aquell dia perquè Andreu Castell i l’Orquestra Costa Brava posaven la rúbrica a la Festa Major després del gran castell de focs, que aleshores es feia davant del col·legi Sant Esteve.
EL LÍDER DE LOS REBELDES, PREGONER
La festa major del 1991, ara fa trenta anys, va coincidir amb la de Sabadell. El butlletí municipal Casa de la Vila ja advertia que això ja no passaria l’any següent, ja que el regidor de Lleure de Castellar d’aleshores, Joan Ventura, havia parlat amb el seu homònim de Sabadell, que li confirmava que la Festa Major de la cocapital vallesana se celebraria el primer cap de setmana de setembre i no hi hauria coincidència amb la de Castellar.
Carles Segarra, cantant i líder de Los Rebeldes, va sortir al balcó de l’Ajuntament el 6 de setembre del 1991 per llegir el pregó de Festa Major, “molt nerviós i quasi tremolant, a cent per hora, davant d’un centenar de persones”, segons explica el butlletí municipal. Los Rebeldes, hores més tard, van protagonitzar el gran concert de rock juntament amb el grup Destranquis a la Nau de la Plaça Major. L’entrada per veure els dos grups de rock costava unes 1.200 pessetes (no arriba al set euros). L’Orquestra Maravella, amb doble actuació –concert a la tarda i el ball de nit– va ser la protagonista del 7 de setembre. Los Rebeldes i l’Orquestra Maravella, els plats forts d’aquella festa, eren la part més important del pressupost, que era d’uns 15 milions de pessetes –uns 90.000 euros-.
El carrer Agustina d'Aragó va resultar guanyador del concurs de carrers engalanats el 1991
En aquella edició del 1991, 11 carrers i places participaven en la novena edició del concurs de carrers engalanats. Cinc membres de la federació de carrers de la Vila de Gràcia va formar part del jurat. El carrer guanyador va ser el carrer Agustina d’Aragó, que estava decorat amb seqüències dels contes infantils més populars. El recorregut començava amb el conte La rateta que escombrava l’escaleta i acabava amb Els 3 porquets. El carrer Agustina d’Aragó es va imposar al carrer de les Bassetes, guarnit com un jardí, i al de Balmes, que reproduïa les diferents atraccions d’un circ. El carrer Sant Sebastià, convertit com el carrer del TBO, va ser el quart classificat, i el carrer de les Roques, amb un engalanament que representava l’antic Egipte, va ser el cinquè. També van obtenir premi els carrers Sant Iscle, l’Obra Social, Francesc Layret, Sant Llorenç, Mina i Plaça Vella.
Els Bordegassos de Vilanova i la Geltrú eren els protagonistes de la Diada de 1991. La Festa Major es tancava amb el Grup Atopani de Tog, un grup internacional d’Indonèsia –el castell de focs, a càrrec de la Pirotècnia Igual, es va fer dos dies abans. Castellar encara no té tren, però durant el cap de setmana d’aquell any hi va haver un tren urbà que feia un trajecte d’anada i tornada a la plaça Catalunya passant pel centre.
El Trenet de Festa Major el 1991, que feia un trajecte d'anada i tornada a la plaça Catalunya, sortint de la plaça Calissó
EL REI BALTASAR AL SETEMBRE
El 2001, al programa de mà de la Festa Major no quedava clar. Simplement es deia que el protagonitzaria un membre de la reialesa. Un abrigat Baltasar va fer acte de presència al balcó de l’Ajuntament diguem-ne fora de temporada. L’edició del 2001 va suposar l’estrena de nous escenaris del municipi com la plaça Europa, Can Carner o Sant Feliu del Racó. Fa 20 anys, la festa es va caracteritzar pel seu to eminentment solidari perquè es va celebrar una subhasta solidària d’obres d’artistes locals en benefici dels damnificats pels terratrèmols que van sacsejar El Salva-dor a principis d’aquell any. La iniciativa del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació va aconseguir recaptar un milió de pessetes, uns 6.000 euros al canvi actual. Aquella edició va servir per veure a la nau de la plaça Major l’actuació del Teatre de Guerrilla, aleshores encara format per tres actors: Rafel Faixedas, Quim Masferrer i Carles Xuriguera.
Teatre de Guerrilla amb l'espectacle 'Som i serem' a la Festa Major de 2001
El 2001 es complien 19 anys de la cursa popular, que va aplegar uns 310 participants. La novetat esportiva d’aquell any va ser la patinada popular, organitzada pel Club Hoquei Castellar, amb dos quilòmetres de passejada pels carrers de Castellar amb patins tradicionals, patins en línia, monopatins i patinets.
Sortida de la primera patinada popular, que es va fer per primera vegada el 2001
Van ser cinc dies de celebració en què de vegades hi havia actes silmultanis programats i que s’adreçaven al mateix tipus de públic, cosa que els restava assistència. La festa del 2001 va suposar també una de les primeres actuacions de Macedònia, que va escollir la plaça Vella. El concert anava a càrrec de Dani Coma, Georgina Muntada i Marina Schkot, integrants de la primera generació de l’important grup de música infantil i juvenil nascut a Castellar del Vallès.
El plat fort musical d’aquella festa va ser el concert Dusminguet, una banda nascuda el 1995 a la Garriga i que suposava un alè nou dins de la música popular. El seu líder, Joan Garriga, era conegut pel seu acordió diatònic i per cantar rumba catalana, cúmbia i fer fusió musical. Pel que fa a cultura popular, aquell 2001 se celebrava els 25 anys de cercavila bastonera i el Ball de Bastons ho va celebrar amb la seva tradicional rua del diumenge de Festa Major.
