18  Miquel Desclot_617x412
Miquel Desclot ha visitat els estudis de Ràdio Castellar per parlar del seu llibre ‘Oi, Eloi’. || M. ANTÚNEZ
10/12/2019 Cultura
Miquel Desclot: “El llibre 'Oi, Eloi' recull versos que vaig escriure per al meu fill”

El poeta, escriptor i traductor castellarenc presenta el seu llibre aquest dijous, a La Centraleta

Marina Antúnez

‘Oi, Eloi’ (Kalandraka edicions) de Miquel Desclot, és el llibre que es presenta dijous, a les 19 hores, a La Centraleta. Sense dubte, aquesta és una obra de referència de la poesia catalana per a infants. La presentació comptarà amb els parlaments del mateix autor, de l'escriptor Josep Lluís Badal, i del fill del poeta, Eloi Creus. Parlem amb Miquel Desclot:

 

· Per què, el llibre Oi, Eloi? ?
El vaig escriure fa 27 anys. Feia molt poc que havia publicat un llibre de poesies dedicat a la meva filla Clara que es deia Bestiolari de la Clara, que era un llibre perquè pogués jugar amb les paraules, que és una de les meves dèries. Volia que sentís la poesia com una cosa natural, una cosa de casa.

 

· Ara em parles d’un altre llibre, però...
Justament, quan va sortir el llibre de la Clara vam saber que tindríem l’Eloi i vaig pensar: ostres, ara acaba de sortir el llibre de la Clara i l’Eloi es quedarà penjat! Així que, aquell estiu, mentre ell creixia dins la panxa de sa mare, vaig començar a preparar un llibre per a ell. Quan l’Eloi va néixer el llibre estava a punt, acabat.

 

· I es va publicar?
Doncs sí, l’any 1995 el llibre es va publicar amb l’editorial La Galera, però en una edició sense il·lustracions, una edició molt trista i poc afortunada. I mira que l’editor era bo... però suposo que van pensar que per igualar la poesia als altres gèneres era millor publicar-ho com es publicaven les novel·les en aquella col·lecció, tot i que ells mateixos es van acabar adonant que havia estat un error.

 

· I es va reeditar?
Al cap de poc temps van treure una edició amb uns dibuixets barats (de diners), que van encarregar a la Fina Rifà. Els va fer molt bonics però amb una sola tinta, no s’hi va poder trencar gaire el cap i l’edició continuava essent senzilla.


· I com s’ha gestat el llibre que tenim ara a les mans ?
Fa un parell o tres d’anys, la Galera em va escriure dient-me que descatalogaven el llibre i que quedava en poder meu. Aleshores, l’editorial gallega Kalandraka, que té sucursal a Catalunya s’hi va interessar. Ho fan molt i molt bé, és una de les millors editorials de la península i porten força premis guanyats en 20 anys. Jo hi he col·laborat bastant, fent traduccions de llibres de Maurice Sendak.  Publicaven només llibre infantil però ara en fan de tot públic i volien començar la secció de poesia en català. Vaig recuperar el llibre Oi, Eloi per a fer-ne una edició amb cara i ulls.

 

· I aquesta vegada, il·lustrat?
Sí, l’editorial va demanar les il·lustracions a un il·lustrador que jo no coneixia, el Christian Inaraja i ell les va fer. Ell és de Vic. Ens vam conèixer quan el llibre ja havia sortit. Em va dir que les va fer molt ràpides, gairebé sense pensar, i són molt fresques, molt vives, i en color. Ell llibre ha quedat francament bonic i és de tapa dura.


· Què hi trobem, al llibre?
Són versos que vaig escriure per al meu fill Eloi, que jo no sabia encara quins gustos tindria i, per tant, és de temes variats. Són 63 poesies, com en el llibre que vaig fer per la Clara, i són poesies per ser dites. N’hi ha per a nens més petits i, d’altres, per a més grans. Hi ha 9 apartats de 7 poesies cada un. Un apartat és de poesies de 7 follets de ciutat, que les vaig escriure per a una cantata que em van encarregar en Josep Albanell (escriptor) i Josep Vila (músic), són 7 cançons. Un altre apartat és de 7 traduccions de poetes estrangers que han escrit per mainada, també hi ha 7 endevinalles. El primer apartat de tots tracta de mitjans de transport, com la bicicleta.

 

· Quina és la intenció?
Que siguin poesies molt musicals perquè, als nens, la poesia els entra per l’orella, no per la vista. Han de ser fàcils de recordar i musicar.

 

· També es traduirà, el llibre?
És un llibre escrit en català i bastant intraduïble, per no dir impossible.  La mateixa editora gallega, que és molt trempada, m’ho va dir. Hi ha coses molt locals, que s’haurien d’adaptar, i ni així. El distribuiran a les illes i País Valencià, també.

 

· Què en pensa el teu fill Eloi, del llibre que li vas fer?
 Això li hauríem de preguntar a ell, ha ha [riu]. 

Comparteix
M'agrada
Comentaris