A7R06305_1440x961
Joan Dausà en un dels moments del concert de Festa Major a la plaça de la Fàbrica Nova - Q.PASCUAL
11/09/2022 Cultura
Joan Dausà, encoixinat per la banda

Dissabte a la nit, la plaça de la Fàbrica Nova va omplir-se de fans del cantant 

Marina Antúnez

Joan Dausà va ser un dels grans cap de cartell d'aquesta Festa Major a Castellar del Vallès. El músic, també compositor i actor, va presentar el seu darrer treball, un quart disc que porta per nom Ho tenim tot. Damunt de l'escenari, l'artista polifacètic es mostra còmode, distès, un punt bromista. Interpel·la el públic constantment, fins i tot si això suposa fer una parada enmig d'una cançó. I és en aquest sentit que, gairebé a l'inici del concert, ens presenta el que en diu "polsador", un petit artefacte que es troba a primera línia d'escenari i que permet a la banda, diu, aturar un tema si convé, per suggerir-ne d'altres. Que no tenen res a veure amb l'estil de Dausà, com un fragment de 'Ojalá que llueva café' de Juan Luís Guerra o el tema més nou de Shakira, Te felicito. 

 

Però el públic té ganes de cançons de Dausa. Els fans del cantant, alguns de Castellar i el Vallès però d'altres de més lluny, incondicionals ocupant els primers llocs de la plaça de la Fàbrica Nova, on va desenvolupar-se el concert, canten a cor obert cadascun dels temes. Els més nous, també se'ls saben de memòria. I és clar, també d'altres melodies ja més sentides com Barcelona, nit d'estiu o Jo mai mai, un èxit d'entre els èxits de Dausà que aviat farà 10 anys (la cançó, és clar). 

 

Joan Dausà en un dels moments més espectaculars del concert - Q.P.

Joan Dausà va reprendre la tradició de saltar al públic - Q-PASCUAL

 

Dausà ens havia promès més banda i així va ser. Al repertori que va triar per Castellar del Vallès hi ha sons més elèctrics, que van un coixí més potent de les cançons. També ens havia promès reflexió, i així és. Gràcies a les lletres que escriu, tan ben pensades, qualsevol dels qui som allà podem identificar-nos en alguna de les històries - quotidianes, sí - que el cantant ens transmet. Com sempre, li agrada parlar dels amics, d'aquest sentit de solitud que podem tenir encara que no passi res d'extraordinari, i parla de l'amor, del mar, de les veles que s'inflen i es desinflen i de les cases que obren portes a l'amic. 

 

Les dots d'intèrpret, al llarg del concert, es fan presents. No només canta bé, i els músics ho donen tot, sinó que a més es mou per l'escenari i conversa amb el públic sense por ni vergonya, això sí, fent ús d'aquesta subtil timidesa que marca, segurament expressament, a l'hora d'abordar qualsevol tema que tingui ganes de compartir. Dausà té corda per a estona, de fet, la gira del nou disc encara no ha finalitzat. De ben segur, quan tot quedi reposat, com un fuster que diu que se sent, començarà a construir les noves melodies que amb el temps podrien tenir forma de cinquè disc. Tindrem paciència. 

Comparteix
M'agrada
Comentaris