La Contemporània va gravar el seu futur disc a l’Auditori Municipal de Castellar amb materials musicals innovadors
“Raül, tu manes, quan vulguis!”. Des de la taula d’enregistrament de sons, col·locada davant de l’escenari de l’Auditori Municipal Miquel Pont, es donen indicacions al director de la Cobla Contemporània perquè, amb el seu joc de mans, provoqui el so dels instruments de l’orquestra, que esperen a l’aguait. Comença un fil musical inconfusible, encomanadís i trempat, que quedarà gravat en el futur disc Festa Major. La cançó és ‘Bella Ciao’, un himne de la resistència partisana italiana utilitzat durant la Segona Guerra Mundial i, últimament, popularitzat. La Cobla Contemporània s’ha fet famosa arreu de Catalunya per la curiositat que han despertat les seves versions modernes. Toquen sardanes experimentals inspirades en cançons de masses. A través de dues tenores, dos tibles, un flabiol, dues o tres trompetes, un trombó, dos fiscorns i un contrabaix fan sonar temes gens acostumats a registres sonors tradicionals. I així sedueixen nou públic.
La innovació de la Cobla que ha fet més fortuna ha estat la ‘Sardarosalía’. Es tracta d’un còctel musical que versiona tres cançons de l’artista de Sant Esteve de Ses Rovires –‘Malamente’, ‘Yo x ti, tu x mí’ i ‘Milionària’–. L’orquestra es carrega la textura de reggaeton de les cançons i hi injecta el ritme folklòric necessari per fer venir ganes de fer saltironets amb les puntes dels peus.
La nit de dijous de la setmana passada, la formació sabadellenca va enregistrar quatre peces a l’Auditori Miquel Pont. “Com a castellarenc, estic molt content que hàgim pogut venir aquí a acabar de gravar el disc”, explicava Xavi Chacón, una de les dues tenores de la Cobla Contemporània des de fa quatre anys.
Sessió de gravació de la Cobla Contemporània a l'Auditori Municipal. Q. Pascual
Aniversari de l’entitat
L’àlbum servirà per celebrar, amb modernor, els 25 anys de l’entitat. “Havia tocat a altres cobles amb repertori clàssic i no havia vist mai com, en tocar una cançó, un grup de nenes ballés i cantés al davant. Era el ‘Despacito’. Això és el que atrau la gent jove”, considera Chacón.
“Els fundadors de la Cobla van voler canviar una mica perquè sonava a antic i van modernitzar-se. Van començar a fer música de bandes sonores de pel·lícula, música catalana, de dibuixos animats i, fins i tot, reggaeton. Ens n’hem sortit i funciona bastant bé”, explicava Jeroni Velasco, representant de la Cobla.
