El muntatge 'Ovelles' va cloure la temporada municipal d'espectacles

Ovelles, de Carmen Marfà i Yago Alonso, va cloure dissabte la temporada que programa l'Ajuntament de teatre, música i cinema de la temporada hivern -. La proposta es va fer, en funció doble, a la Sala de Petit Format de l'Ateneu, un espai idoni per a gaudir d'aquesta obra de tres actors; Biel Duran, Albert Triola i Sara Espígul. La proximitat amb aquestes cares conegudes va fer l'obra de bon pair. Els intèrprets es posen al paper de tres germans, que són sorpresos amb l'anunci d'una herència singular: han heretat 512 ovelles d'un tiet avi. Aquesta situació si més no extravagant és el punt d'inici d'aquesta comèdia, Ovelles, una història que s'omple d'altres elements a mesura que avança, que al principi fa riure molt i que, a poc a poc, ens entendreix i ens fa emocionar. La gran conquesta la fan els mateixos actors i l'actriu, expressius, espontanis, grans professionals. Tant, que l'espectador creu que, efectivament, qui està seguint a l'escenari són germans de veritat.

A Ovelles s'hi tracten temes ben diversos: la nostàlgia que el record de la infantesa sovint ens provoca; la dificultat de fer-se gran i els conflictes que se'ns plantegen quan som adults; la valentia de tirar endavant amb la vida que ens ha tocat viure; la frustració de comprovar que aquella professió que tan havíem somniat no és el que semblava; l'èxit; la separació sentimental; l'homosexualitat; l'amistat; la família, la complicitat... Temes tan humans que tothom s'hi pot emmirallar en un moment o altre. El que és cert és que l'obra no busca parlar de temes transcendents, ni macabres, ni filosòfics ni molt menys macabres, sinó que aborda la vida des de la senzillesa amb què la vivim. Tots i cadascú de nosaltres. I el públic acaba, sense adonar-se'n, participant del muntatge com un personatge més, i s'hi sent ben viu i còmplice.

Quan s'acaba Ovelles, el somriure del públic no ha marxat, ni molt menys, i hi torna amb força com al principi, precisament per aquest final ben trobat. I a més, s'emporta a la butxaca un munt de petites històries que de ben segur generaran més d'una tertúlia en algun bar, acabada la funció.