L’Orquestra de Cambra Terrassa 48 va interpretar per primera vegada a Catalunya la Simfonia núm. 1 en format de cambra i en versió de cordes
Han hagut de passar quasi dos-cents anys, des que va morir Beethoven, perquè la Simfonia núm. 1 del músic alemany s'interpreti en format de cambra i en versió de cordes a Catalunya. I, concretament, va ser a Castellar, a l'escenari de l'Auditori Miquel Pont, dissabte al vespre.
Va ser a càrrec de l’Orquestra de Cambra Terrassa 48, una formació estable especialitzada en el repertori escrit per a cordes, amb una vintena d'anys de trajectòria. A Castellar, van portar-hi el Projecte Beethoven: any 2020, en què traslladen en format més petit les seves partitures. En el concert de l'Auditori, a més de la Simfonia num.1 versió per a cordes, la formació va interpretar el concert per a piano núm.1, a càrrec del pianista solista Daniel Ligorio. Espectadors i músics, tots, amb mascareta.
El tecleig elegant i encisador de Ligorio va despertar l'Auditori de la letargia que carregava l'espectador abans d'entrar a la sala, provinent dels carrers buits i freds, ensopits i mandrosos, d'una vila a la qual les restriccions de la pandèmia succiona el formigueig social d'un dissabte a la tarda. Un piano i Beethoven, recepta per a tornar a injectar pols a la vida.
Després de la primera part de piano, una pausa breu per retirar l'instrument d'escena i en marxa la segona part: la Simfonia núm. 1 en versió de cordes i format de cambra, inèdita a Catalunya, va desplegar-se a Castellar. Un regal per a la vila.
L'aforament reduït del concert a l'Auditori, vorejant la intimitat, va accentuar el trajecte de sensacions i lirisme de les peces. Que el format del concert fos de cambra, amb una quinzena de músics de corda, entre violins, violes, violoncels i contrabaixos, encara va fer que la sensació de proximitat creixés i abracés l'espectador. En un moment en què, precisament, les abraçades van més preuades que mai.
