El perquè del 25N
Àngela Bailén

Després de la brutal agressió que va patir una noia de setze anys a Igualada aquest 31 d’octubre passat, que encara hi hagi qui es qüestioni el motiu d’un Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència envers les Dones, francament sorprèn. Es podria respondre d’una forma tan simple i  bàsica com: “perquè les dones segueixen morint a mans dels homes” o “perquè les dones segueixen sent assetjades, violades i maltractades pels homes”.


Un dels grans reptes a assolir com a societat seria  aconseguir connectar el sentiment de responsabilitat dels homes que no hi estan d’acord, sortosament una gran majoria, perquè ja sigui de manera col·lectiva o individual assenyalin i s’allunyin d’aquestes actituds, en totes les formes i tipus de violència exercida de l’home contra la dona.


Però seguim tenint una part de la societat i alguns partits que neguen la seva existència malgrat unes xifres que son incontestables: 1.118 dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles des del 2003, any que es van començar a comptabilitzar les morts, i durant aquest 2021, 8 dones a Catalunya i 37 a la resta de l’Estat.


A les dones ens agradaria no haver de tenir una diada com la del 25N, ja que no deixa de ser una jornada de dol per recordar les víctimes de la violència masclista. Una diada per donar visibilitat a una gran xacra de la nostra societat. 


Una assignatura pendent per a una societat democràtica, que si es vol considerar com a tal no pot permetre que la meitat de la població pateixi violència, una violència que no entén de procedències, edat, nivell d’estudis o classe social, a totes ens pot passar. 


I no només els cops són violència. També són violència el control, les amenaces, els petits micromasclismes diaris que hi ha dones que interioritzen com a “normals”, perquè el patriarcat situa els homes en una posició de poder i en aquest sistema la violència masclista es converteix en un instrument per mantenir aquesta posició, aquestes regles i aquests privilegis, i la societat en què vivim és una societat merament patriarcal.


Així doncs, per les que ja no hi són, de qui hem de ser la veu; per les que pateixen en silenci; pels orfes que cada any queden sense mare; per les que estan a punt de fer el pas; per les joves i per les grans; per totes i cadascuna d’elles seguirem recordant que el motiu i la raó de ser d’una diada com la del 25 de novembre no hauria d’existir. 

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris