Roger Xicola amb la copa dels WRG - CEDIDA
Roger Xicola amb la copa i la medalla dels WRG - CEDIDA
10/07/2019 Actualitat
Somni en blau, groc i vermell

El castellarenc Roger Xicola ha guanyat una medalla d'or d'hoquei patins amb la selecció andorrana, als World Roller Games

G.Plans

El Roger diu que té un somni. Entaforat entre tres pals i protegit per una armadura de cuir, plàstic i escumes, una il·lusió per complir: “M’agradaria jugar un Mundial A amb la selecció absoluta, contra Argentina, Portugal, Itàlia... Són països contra els quals ja ens hem enfrontat, però ho hem fet en competicions europees. M’agradaria fer-ho en un Mundial Absolut”. Fins aleshores, va fent camí, a passes de gegant: “Per ara, un dels meus somnis ja l’he complert. Aconseguir una medalla d’or amb la selecció”.

 

Els World Roller Games 2019 són l’esdeveniment esportiu més gran que ha viscut Barcelona des dels Jocs Olímpics de 1992. La cita, que fa dos anys es va celebrar a Nanjing (Xina), ha reunit a més de 4.120 esportistes de 81 països, 750 voluntaris i 480 periodistes de tot arreu acreditats. Un d’aquests esportistes és el castellarenc Roger Xicola, de 18 anys, porter d’hoquei patins amb l’HC Sentmenat. I s’ha penjat una medalla d’or en la categoria Sub19. Però no ha estat amb la selecció espanyola, sinó defensant el groc, el vermell i el blau d’Andorra.

 

“Tot va començar perquè el meu cosí, que ja jugava amb la selecció andorrana d’hoquei patins, em va preguntar: «Ens fa falta un porter, podríem fer alguna cosa perquè hi juguessis?». I vam començar a mirar què hi podíem fer”, recorda Xicola. Dit i fet. La mare del Roger –Canòlich Prats­, violinista castellarenca- és andorrana i, gràcies a això, el porter castellarenc va poder aconseguir la nacionalitat, requisit per formar part de la selecció.“Allà no hi ha tant nivell com aquí a Catalunya. I quan els nens comencen a practicar aquest esport, si ningú vol fer de porter, hi posen el jugador que veuen més gros, per ocupar més espai”.

 

Després de més de tres anys, el cor del Roger està dividit, però els sentiments, per ell, són inconfusibles: “Sento els colors d’Andorra, els de la selecció. Però també em sento català. Dels dos costats”. I encara que sigui l’únic català de la selecció, això no li suposa un problema: “Des de la primera concentració, a Igualada, em van fer sentir com si fos a casa. I, ara, la relació és molt bona, ja que des que vaig començar amb la Sub17, som gairebé els mateixos. Crec que això es nota molt a l’hora de jugar”.

 

 

Xicola aturant un llançament en un dels partits dels WRG - CEDIDA

Xicola desviant un llançament en un dels partits dels WRG - CEDIDA

 

 

Una arrencada complicada

 

“En el meu primer Europeu, a Luso (Portugal), no em van fer debutar contra una selecció fluixeta, no... Contra Itàlia. Eren unes bèsties. I jo tenia dos o tres anys menys que la resta. L’entrenador em va posar a la primera part i em van caure uns quants gols. Potser em veia preparat als entrenaments, però psicològicament no ho estava. Encara hi penso...”, se sincera Xicola. Però després d’aquell partit, el porter castellarenc va continuar tenint minuts. Sobretot, al darrer tram dels partits. Fins que gran part de les seves vacances s’han convertit en concentracions, i els estius en campionats internacionals d’hoquei patins: a Astúries, Fanano (Itàlia) o Galícia, a l’impressionant Pazo dos Deportes de Riazor, fortí de l’actual Deportivo Liceo.

 

 

 

“Hòstia, tenim una selecció potent i hem d’aprofitar-ho”

 

Les aigües surten disparades, tothom qui entra al vestuari queda xop. No cada dia es guanya una medalla d’or en una competició mundial. “Campions! Campions!”. L’última oportunitat, caçada al vol: era el darrer any que Roger Xicola podia competir en uns World Roller Games a la categoria Sub19. “Ja me’ls estava esperant. Sabia que hi aniria com a segon porter amb la selecció absoluta, però amb la de la meva edat, com a titular, no sabíem si hi participaríem. Quan ho vaig saber vaig pensar: «Hòstia, tenim una selecció potent, i hem d’aprofitar-ho»".

 

Després de derrotar per partida doble a la Gran Bretanya i l’Índia, l’Andorra de Xicola es va plantar a l’últim partit dels WRG, contra Moçambic, havent guanyat tots els enfrontaments del campionat. L’oportunitat de fer història, de manera invicta, a un matx. I contra el conjunt africà, tot anava rodat: quedava un minut de partit i la selecció guanyava 3 a 2. Però quan el cronòmetre marcava 6 segons per al final del partit, targeta blava en contra i falta directa per a Moçambic. Sota pals, Roger Xicola l’atura. Bogeria, abraçades i els Queen, des dels altaveus, endolcin la gesta amb el seu We Are The Champions. I la bandera andorrana.

 

I el somni no ha acabat. Aquesta setmana, el castellarenc és el segon porter de la selecció absoluta, classificada per a les fases finals del Mundial B. Ell, preparat per tornar a caçar l’oportunitat: “Hi sóc per, si passa alguna cosa, donar-ho tot i demostrar que puc ser-hi”.

 

Celebració de la selecció andorrana - CEDIDA

Celebració de la selecció andorrana - CEDIDA

 

 

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris