Preocupació per l’ús del català al carrer, més que per la sentència del Suprem

El Tribunal Suprem ha refermat aquesta setmana l'obligatorietat de fer el 25% de les classes en castellà  i rebutja així el recurs que la Generalitat havia fet a la sentència del TSJC sobre la immersió lingüística.

Davant aquesta situació, la castellarenca Núria Mora, Secretària de Transformació Educativa, ha assegurat que el resultat de la sentència els preocupa, però no els ocupa. "Ens ocupa perquè és un requeriment que es fa sobre el Departament d'Educació, però, per a nosaltres, l'important és saber com està l'ús real de la llengua catalana, que està clarament en retrocés i és aquí a on hem de fer un embat formatiu per al professorat, fer èmfasi en l'aprenentatge i en la promoció de l'ús social de la llengua catalana".

La sentència obliga a impartir el 25% de les classes en castellà. Mora ha defensat que les llengües no s'aprenen per percentatges: "Que algú dicti un percentatge per l'ús de la llengua és surrealista. El que ens preocupa són les dades que ens ha fet arribar el Consell Superior d'Avaluació de Catalunya, que ens alerta del retrocés de l'ús del català, per part de l'alumnat, però també per part del professorat. Al gener començarem un pla pilot amb 200 escoles. Farem una formació, acompanyarem als claustres per fer una diagnosi per saber quina és la seva situació lingüística. Hem de veure la realitat de cada centre, perquè cadascú haurà de posar èmfasi en un àmbit, no podem normativitzar-ho".

Coincideix amb la preocupació de la Secretària de Transformació Educativa el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Castellar, Pepe González, qui va ser un dels ponents socialistes conjuntament amb Marta Marta de la primera llei de normalització lingüística i de la llei de Consells Escolars l'any 1983 quan era diputat. González no està preocupat per la sentència perquè afirma que aquestes resolucions acaben tenint molt poca incidència en la vida quotidiana. El que sí que l'inquieta és com està disminuint l'ús del català als carrers, entre els adolescents i els joves: "Això està passant a casa nostra i no li podem donar la culpa als de fora. En els darrers 10 anys l'ús del català està disminuint i això no és culpa dels tribunals, és perquè nosaltres no estem fent bé les coses", afirma.

Respecte si hi ha fórmules per impulsar ara l'ús de la llengua com ja van fer fa 40 anys, no es mostra optimista: "Ara és més difícil. Fa 40 anys hi havia una il·lusió, un mercat per conquerir. Fa 40 anys del model d'escola en català, però el que necessitem és el català als patis i al carrer. Cal que els joves facin barbarismes i modismes. Al català li falta vitalitat, s'ha tornat massa formalista".

La inquietud rau en el fet que aquests joves i adolescents que prefereixen el castellà en les seves relacions socials s'han escolaritzat i s'han educat en català: "Els mitjans de comunicació, TV3... van ser en el seu moment difusor de la llengua, però ara, els joves fan servir altres plataformes, la música que escolten, els videojocs... és difícil competir amb les grans llengües del món". Una de les solucions, per a González, seria crear un departament per fomentar el català als carrers, amb escriptors joves, baralles de rap... "Amb referents populars més que intel·lectuals", assegura.

Normativa actual
Malgrat la sentència, el conseller d'Educació, Josep González-Cambray, d'ERC, ha assegurat que el model educatiu no canviarà i es continuarà aplicant el model d'immersió lingüística. La castellarenca Núria Mora aclareix alguns aspectes en l'àmbit normatiu: "Nosaltres tenim la Llei Educativa de Catalunya del 2009, i després hi ha una llei, que és la LOE que ha estat derogada. Va ser en el marc de la LOE on es va dictar aquesta primera sentència sobre l'ús de la llengua. Aquesta llei actualment no és vigent, perquè està la LOMLOE que ha derogat la LOE i, per tant, aquest marc normatiu que tenim actualment reconeix el català i el castellà com llengua d'ús habitual".

La secretària de Transformació Educativa recorda que l'alumnat ha de sortir del sistema coneixent les dues llengües: "Per això s'ha posat en marxa un pla d'impuls i promoció amb un estudi que ha encarregat el departament d'Educació per la preocupació que tenim sobre aquest tema. No tant pel tema legislatiu i normatiu, com per l'ús real d'aquesta llengua en els centres", conclou Mora.