Ple accidentat sobre la sentència del Suprem

El ple extraordinari sobre la sentència del Tribunal Suprem als  nou polítics i líders independentistes va acabar en cerimònia de la confusió a Ca l’Alberola.  ERC, Junts per Castellar i CUP van demanar la convocatòria d’aquest plenari a principis de setmana i van presentar una moció per ser debatuda i votada. L’equip de govern -Som de Castellar-PSC- va entrar una segona moció per defensar el seu posicionament alternatiu a la proposta de l’oposició, però finalment aquest text no va poder ser votat en el ple extraordinari celebrat finalment dijous. 

Després de votar-se -i no aprovar-se- la moció de l’oposició, quan l’alcalde Ignasi Giménez ha demanat votar la moció de l’equip de govern les queixes de l’oposició han fet al secretari, Josep Colell, impedir la votació de la proposta de Som de Castellar-PSC. Ha calgut consultar el ROM -article 98- i la Constitució espanyola -article 23- perquè el secretari acabés decidint que només es podia votar la proposta de l’oposició i que la del govern era una esmena a la totalitat que, per tant, no s’havia de votar.

Abans d’aquest final accidentat  i desconcertant, el ple s’havia desenvolupat amb bon clima malgrat la diferència de criteris que s’han posat de manifest. La dura sentència del Tribunal Suprem està trasbalsant la vida política catalana i, evidentment, també els Ajuntaments. Després d’una junta de portaveus celebrada dimecres al vespre es va acordar fer un ple extraordinari dijous on es van presentar dues proposicions: una moció  d’ERC i Junts per Castellar de “rebuig a la sentència condemnatòria” i reclamant “la llibretat immediata de totes els presos i preses polítiques” i una segona proposta de Som de Castellar-PSC que “lamenta els greus efectes de la sentència” i que reclama “una resposta política al conflicte”. Les forces independentistes no han trobat l’acord amb l’equip de govern però els seus portaveus han mostrat certa sintonia amb l’alcalde per intentar buscar consensos en el futur al voltant de la “greu situació que viu la política catalana des de l’1-O”, tal i com ha assenyalat Pau Castellví, portaveu de Junts. 

Entre d’altres idees, la proposta d’ERC i Junts -similar a la de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI)- afirmava que “definitivament, la democràcia a l’Estat Espanyol mostra símptomes inequívocs d’estar tocada de mort” i també diu que “avui tornem a constatar que les forces polítiques de l’Estat són incapaces de fer ús del diàleg com a instrument de resolució del conflicte”, segons va detallar el portaveu d’ERC, Rafa Homet.

 
Per part de l’equip de govern, s’ha  “lamentat el patiment que la situació dels polítics catalans pugui generar a persones individuals, les seves famílies o als sentiments col·lectius”, ha llegit l’alcalde.  De fet, les dues propostes només coincideixen a l’hora d’assenyalar la necessitat que les mobilitzacions i les protestes siguin pacífiques. En aquest sentit, la regidora Marga Oncins de la CUP només ha volgut intervenir per expressar la voluntat de la seva força política de sortir al carrer. “Estem molt tocades i amb un nus a la gola”, va confessar Oncins.

Més enllà dels continguts de les mocions, Giménez va admetre que “és difícil obrir un diàleg ampli amb persones a la presó”. “Tan de bo el to del ple d’avui suposi plantar una llavor per trobar els grans consensos que reclama la majoria dels país”, va dir l’alcalde. Abans, Rafa Homet (ERC) havia assenyalat que  “la sentència va més enllà de l’independentisme, afecta la llibertat de tothom” i va recordar les paraules de Jordi Cuixart de sumar el PSC a un gran acord de país però també que “la desobediència civil acabarà fent inevitable la negociació”. Per la seva banda, Castellví va oferir una intervenció centrada en superar les posicions de l’estat espanyola: "Tenim el deure de no defallir perquè podria semblar que el nostre projecte acaba allà on la injustícia espanyola diu que acabi”, va dir.

^{Vídeo del ple extraordinari sobre la sentència}

Absència volguda de C's
Cal assenyalar que el ple extraordinari s’ha desenvolupat sense la presència del regidor de Ciutadans, Matías de la Guardia, que ha volgut fer palès amb la seva absència el total desacord amb el desenvolupament d’una de les sessions més accidentades que es recorden pel desenllaç final.   

DARRERA MODIFICACIÓ: 18/10/19 10.57 H