Pepita Francàs: "La col·lecció es fa per a un mateix. A mi em dona molta satisfacció"

· Col·lecciona didals, tasses, però sobretot, càntirs. Quan va començar a col·leccionar-los?
A col·leccionar càntirs vaig començar fa molt de temps. El primer càntir va ser el que vaig comprar al poble de Tavertet, farà uns 20 anys. Estàvem per allà passejant i vaig dir, ‘quins càntirs tan macos’ i en vam comprar un. Però sobretot m’he dedicat al col·leccionisme després de jubilar-me, perquè abans no tenia tant de temps.

· A què es dedicava?
Jo he estat carnissera tota la vida. Soc filla de Lliçà de Vall, però amb 13 anys vaig venir a viure a Castellar per aprendre l’ofici. El meu pare tallava boscos aquí amb el meu tiet, a Can Vinyals, i un dia es va trobar el senyor del Vicenç, el carnisser vell de la plaça Mestre Gelonch, i li va preguntar si no tindria una filla que volgués aprendre l’ofici. El meu pare em va preguntar si jo voldria aprendre l’ofici. Tot just acabava l’escola i em feia pena deixar la família, però vaig dir que sí. I així va ser com vaig venir a Castellar. Treballava a la carnisseria, anava a cosir i després amb la colla anàvem al Califòrnia, a l’Ateneu... Abans de casar-me amb el Josep, vaig tornar un any a casa, a Lliçà. I després, ja vaig treballar al Mercat de Sabadell, d’allà vaig anar a Cárnicas González, a Sabadell, i l’última etapa va ser aquí a Cárnicas Merche, on vaig estar molt bé, i on ja em vaig jubilar. 

· Quantes peces té, de càntirs?
En tinc uns 1.200. Els tinc per tota la casa, a totes les habitacions, perquè m’agrada veure’ls. Hi ha un requisit perquè els adquireixi i és que han de tenir el nom del poble o ciutat, sinó no els col·lecciono. No n’hi ha cap d’especial. Per a mi tots són iguals, tots tenen la seva història. Alguns han estat més complicats d’aconseguir, com el que vam portar de Lanzarote o d’El Rocío, perquè vam tenir problemes per passar la seguretat de l’aeroport.  Me’l van fer passar tres vegades i jo deia, abans de deixar-los-el, el trenco! Però ho vaig aconseguir!

· Quan va passar de ser la compra d’un record a convertir-se en un hàbit?
Des del primer càntir, el de Tavertet, ja vaig pensar que en faria una col·lecció. Perquè jo abans em dedicava a les plaques de cava, però eren molts cèntims, sobretot per les trobades que fèiem fora. Un dia em vaig aixecar i vaig pensar que ja no en volia saber res més, de les plaques, i vaig vendre la col·lecció, d’unes 20.000 peces, a un noi que té a Lleida una botiga de plaques. 

· Quin sentit se li dona al fet de col·leccionar?
La col·lecció es fa per a un mateix. Com a mínim en el meu cas. Suposo que la finalitat d’alguns serà la de guanyar diners, però a mi em dona molta satisfacció. Quan m’aixeco me’ls miro tots, quan se’m trenca algun, com em va passar amb un de Castellar, em poso trista. I a més m’encanta sortir, anar a fires, mirar pels mercats i passejar pels pobles. És una alegria. Soc la dona més feliç del món, sobretot perquè abans, treballant, no ho podia fer. 

· Com es troben les peces, s’ha de fer recerca?
Jo tinc una llista amb els càntirs que tinc, els didals... però a l’hora d’adquirir-los, no els busco expressament. Anem a un poblet i si en té, l’agafo, però no els busco. Els aprecio molt i no deixo que els toqui ningú, eh? Avui dia, però, és més complicat trobar càntirs amb el nom. L’últim ha estat el d’Argentona, on vam anar diumenge passat. Argentona fa un càntir cada any i jo he fet la col·lecció des que va començar, l’any 1951. 

· A què es dedica en el Cercle Col·leccionista de Castellar? 
Soc la tresorera. És una entitat formada per prop de 30 persones que fa col·leccions. Hi ha de tot. De plaques de cava, postals, nines... fins i tot un home que fa col·lecció d’esqueles de mort. La setzena edició de la Trobada de Col·leccionistes la farem el 18 d’abril a l’Espai Tolrà.

· Té altres aficions a banda dels càntirs?
Sí. Col·lecciono les fotos que es publiquen en la secció ‘Memòries’ de L’Actual. Les tinc totes. També faig mig punt, he fet quadres per passar les hores. I també vaig a caminar una hora cada dia. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Nerviosa

Un defecte que no pots dominar?
Soc massa organitzada

Una persona que admires?
El meu marit

Quin plat t’agrada més?
L’arròs caldós de la meva mare

Un viatge pendent?
Vielha

Un músic?
Mocedades

Una pel·lícula?
‘Doctor Zhivago’, de David Lean

Un llibre?
‘L’abans de Castellar del Vallès’

Una peça de col·lecció?
Un càntir

Un somni?
Continuar sent feliç

Un comiat?
Adeu-siau