La pandèmia al món

El coronavirus és una pandèmia global i, depèn de cada país, la solució per fer-hi front és diferent. Com també ha estat la irrupció del virus, que ha transformat la seva quotidianitat. 

ÍNDIA
El fotoperiodista castellarenc Bernat Parera fa alguns mesos que viu a Mèxic tot i que ha estat 7 anys vivint a l’Índia i, de fet, en va marxar el novembre passat. Parera qualifica la situació actual del país de “dolenta” tot i que amb la primera onada “es va fer un confinament molt estricte que va aturar la Covid-19, hi va haver uns centenars de milers de casos, però en cap moment el país es va desbordar”. Parera considera que aleshores el país “va caure en una mena de triomfalisme que va fer que es relaxessin molt les mesures” que s’ha traduït en molts contagis. De fet, l’1 de maig el país asiàtic va arribar al rècord mundial de 400.000 contagis diaris i ja és el país amb més casos, per darrere dels Estats Units. Camps ha pogut parlar amb companys de Nova Delhi, que l’han advertit que als hospitals falta oxigen, “a les xarxes socials veus metges que tenen dues o tres hores d’oxigen, veus famílies demanant llits als hospitals” i el sistema de salut indi ha quedat totalment col·lapsat. Es parla de 3.000 o 4.000 morts diaris, “però ningú es creu aquestes dades. Tinc companys de professió als crematoris i allà es reporten 3 cremacions diàries, quan realment se n’està fent de 30 a 50”.

Un altre factor important a  tenir en compte és la mutant índia del coronavirus, que sembla que va néixer a Bombai, “i que és molt contagiosa i que ha provocat molta mortalitat”. 

La irrupció de la pandèmia per a Parera va coincidir amb l’embaràs de la seva dona –de fet, va tenir el seu fill durant la primera onada– i “teníem molta por del que podia passar, sobretot per la desinformació que teníem del virus”. També va constatar que “es va paralitzar el país durant la primera onada, que va suposar un èxode dels treballadors informals, la gran majoria de l’Índia, de les grans ciutats cap al camp perquè les rupies allarguen més al camp que a la ciutat”. 

Paradoxalment, l’Índia és el productor de vacunes més important del món. El que passa és que “l’Índia s’ha relaxat, i moltes de les vacunes que estava fabricant les ha anat enviant a fora, i ara que ha arribat la segona onada es troben que no tenen vacunes”. Ara ja han posat 100 milions de vacunes en primera dosi, però és del tot insuficient.

AUSTRÀLIA
El castellarenc Ramon Fernández fa tres anys que va fer la maleta i es va instal·lar a Austràlia, a Byron Bay, per dedicar-se al món de l’hostaleria i el turisme. Fernández explica que, a hores d’ara, tot i que a Austràlia hi ha poques restriccions, “quan es detecta algun cas, la majoria causats per viatgers internacionals, s’imposen restriccions dràstiques”. “La zona afectada entra en quarantena, i totes les persones o llocs relacionats amb la persona infectada, s’inspeccionen i s’examinen exhaustivament”, afegeix. En aquest sentit, Fernández detalla que al país s’ha imposat un sistema que permet rastrejar la ciutadania en cas de contagi. “En tots els llocs on entres has de fer un ‘check-in’ amb el mòbil”. A Byron Bay, però, gairebé no han notat les restriccions, a excepció de la visita d’una persona infectada que va passar uns dies a la zona. “Arran d’això vam portar mascareta tres dies, i és la restricció més dura que hem tingut”. 

Per al castellarenc, el més difícil de la pandèmia és no poder tornar a Catalunya per visitar tant la família com els amics. “Són molt estrictes amb els visats. Si deixés ara el país, no tindríem la possibilitat de tornar-hi, el govern australià ens ho negaria”. A més, la manca de turistes ha castigat bars i restaurants, i sobretot, hotels. “Vaig perdre la feina a l’hotel fa un any, quan tot el món estava en alerta màxima. Però poques setmanes després, i amb el programa ‘Early super annuation release’ del govern, per capitalitzar la jubilació, no he tingut problema per tirar endavant amb més projectes”, explica.

Quant a les vacunacions, el castellarenc detalla que s’estan prioritzant els col·lectius de risc. “S’han distribuït gairebé 3 milions de vacunes. En el nostre cas, ni a la meva parella ni a mi ens paga la pena. Byron Bay és totalment segur. No hi ha pràcticament contagis. Només ens vacunaríem si fos un requisit per tornar de visita a Catalunya”, remarca.

JAPÓ
Laura Anaya fa dos anys i mig que viu fora del Vallès. La col·laboradora del programa Stories de Ràdio Castellar és professora d’idiomes i ha posat en marxa una escola de japonès en línia. Tot i que va viure dos anys  a Tòquio, durant la pandèmia es va traslladar a Nagano, que és una zona rural. “El govern ha demanat molta col·laboració ciutadana, però no ha imposat ni lleis ni multes, ni res que s’hagi de complir obligatòriament, només recomanacions. L’única restricció gran va ser fer les classes en línia”, explica. “En algun moment de la pandèmia sí que es va fer el tancament perimetral d’algunes zones a les grans ciutats, però podies sortir si volies”, remarca.

En referència al pitjor moment de la pandèmia, recorda que va ser al començament, per la situació de la Xina, el punt calent de la Covid-19. “Àsia estava en el punt de mira d’Occident. El racisme era molt evident. A més estàvem molt desconcertats per com evolucionaria el virus. Aquesta por va fer que es buidessin els supermercats, cosa que després també va passar a Europa”. Ara bé, després d’un any, la Laura confessa que el pitjor de la crisi sanitària “és no saber quan podràs tornar a casa i visitar la família”.  

Quant a a les vacunes, l’han rebut 1 milió dels 129 de persones que hi viuen. “Primer es van vacunar els sanitaris, i ara la gent gran. El Govern preveu tenir tota la població vacunada al desembre”. 

REGNE UNIT
La castellarenca Jordina Farrús, que treballa com a veterinària a Fera Science i viu a York, explica que la situació actual de la pandèmia “és esperançadora” ja que les restriccions s’han anat alleugerint en les darreres setmanes i “l’efecte positiu de la vacunació es fa aparent en la davallada de nombre de morts i noves hospitalitzacions”. A partir de la setmana que ve, bars i restaurants ja podran servir en espais tancats, fins ara només estaven obertes les terrasses, i els adolescents no hauran de portar la mascareta dins les aules dels instituts. Per a Farrús, potser el moment més dur de la pandèmia han estat els continus confinaments i el fet que “veies que els governants anaven a les palpentes a l’hora de prendre les decisions corresponents”. La previsió és aixecar totes les mesures que imposen distanciament social cap als volts de Sant Joan.  

 
Personalment, la castellarenca diu que ha tingut la sort “de poder treballar des de casa tot aquest temps. Vaig marxar de l’oficina la penúltima setmana de març del 2020 i encara no hi he tornat! I, de fet, encara no sé quan deixaré de teletreballar”. Troba a faltar els viatges, els de feina per Europa però, especialment, “ les escapades a Catalunya”.  Les últimes dades diuen que, al Regne Unit, un terç de la població adulta està plenament vacunada i dos terços dels majors de 18 anys ja han rebut la primera dosi. Ara mateix, s’està oferint la vacuna als majors de 40 anys i, en breu, es començarà amb els de 30.