Núria Tarruell: "La música és un llenguatge en què tot és possible i tot té sentit"

· Has viscut envoltada de músics des de ben petita. Era gairebé impossible que no t’hi dediquessis.

Casa nostra és casa de músics. Els meus pares tenen el grup Bufanúvols, la música sempre ha format part de la meva vida. Els meus germans grans també tocaven alguns instruments i vaig decidir-me pel violí.

· Què és per a tu la música?
Una forma de vibrar amb el cos, amb la ment, amb tot el que ets. Alhora també és un llenguatge, una forma de comunicació. Quan estàs cantant o tocant un instrument, sola o en grup, estàs transmetent moltes coses. És una forma diferent de comunicar-se en què tot és possible i tot té sentit. La música no entén de fronteres. Pots anar a qualsevol lloc del món, fer música, i arribar a la gent que t’envolta independentment de l’idioma que parlen o del país que són.

· En el teu cas, tu t’expresses a través del violí. 
El violí és el meu instrument principal. El vaig començar a tocar amb la meva cosina Magalí, i després vaig començar a formar-me a l’Artcàdia, i al grup de cambra de la meva germana Carla. També toco la guitarra i l’ukelele de manera més autodidacta.

· Vols dedicar-t’hi professionalment? Viure de la música?
Vull viure sempre amb la música, que formi part de la meva vida i de les meves prioritats. Tocar en un grup vull que continuï formant part de la meva vida, però la veritat és que m’agradaria més dedicar-me a la psicologia, que és el que estic estudiant.

· De fet, sovint acompanyes els Bufanúvols als concerts!
Vaig començar a col·laborar-hi amb el tercer disc, Cel de danses. Quan vam anar a l’estudi a gravar, vaig cantar en algunes cançons del disc. Un dels vessants que té el grup és fer música tradicional per poder fer danses, i alguna vegada els he acompanyat amb el violí, com a les Festes de Gràcia o a la plaça del Rei.

· A més ets una de les ànimes de Lòxias. Com sorgeix aquest projecte musical? 
El grup va néixer anys enrere, amb el Jan, l’Àngelica i l’Albert, a partir d’un combo de l’Artcàdia. Anys després em van dir si volia formar part del grup amb el violí. Ens coneixíem de l’Artcàdia i de l’Esplai Sargantana. Vam començar a tocar pel poble. Ara en som sis integrants: l’Àngelica i la Júlia, que són les cantants, el Jan toca la guitarra, l’Albert el calaix, el Pau el baix i jo, el violí. La veritat és que tots cantem una mica. Ara hem començat a fer temes propis amb la idea de poder-los gravar i fer concerts, i continuar evolucionant. Com a grup hem sentit que el poble ens donava molt de suport. La nostra trajectòria musical comença per l’Assemblea Llibertària, Cal Gorina, l’Esplai Sargantana, el Correllengua, Suma Castellar, l’Ajuntament... És molt bonic teixir un vincle amb les entitats del poble. 

· Com va ser l’experiència de compartir escenari amb Judit Neddermann al Fem Festival?
Va ser molt fort! Poder-la escoltar i cantar amb ella va ser impressionant. Ens vam sentir molt acollides tant per ella com pels seus músics. És molt propera. Va ser un concert molt especial, molt emotiu, molt viscut.

· Quins són els teus referents musicals?
Escolto molta música i molt variada: un popurri d’estils. Des de cantautors i cantautores catalanes, fins a grups de diversos estils. Quant a cantar i compondre cançons, m’ha inspirat molt Judit Neddermann o Sílvia Pérez Cruz. En l’àmbit del violí, m’han inspirat molts grups com per exemple Roba Estesa, Les Caramba o bé Las Migas, perquè tenen integrants que toquen el violí. M’ha donat molta força veure dones dalt l’escenari que toquen el violí, perquè et fa veure que és possible. 

· A banda de la música, quina és la teva passió?
M’agrada moltíssim anar a la muntanya, a córrer tant pels rodals de Castellar del Vallès com pels Pirineus, però també anar-hi amb amics i amigues per compartir aquesta passió. M’agrada la muntanya perquè m’omple molt i perquè t’ajuda a connectar amb la natura, amb l’entorn que t’envolta.  

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Alegre

Un defecte que no pots dominar?
Soc autoexigent 

Una persona que admires?
La meva àvia Carme

Un plat?
Cuscús amb verdures 

Una cançó?
‘Vestida de nit’, amb Sílvia Pérez Cruz

Un llibre?
‘Tot el que em cal  ho duc a dins’, de R.Kaur

Una pel·lícula?
‘Captain Fantastic’

Una ciutat?
Ciutadella

Un viatge per fer?
Amèrica del Sud

Un racó de Castellar?
L’Era d’en Petasques 

Un somni?
Viure al camp