Nova etapa per curar un “país dividit”

Les darreres convulsions de l’actualitat política americana, marcades sobretot per les rebequeries de Trump en perdre les eleccions, encara són més intenses si es viuen des de la proximitat.  Ja sigui des de Castellar -però mantenint un fort vincle sentimental ancorat als Estats Units–, o bé des de terres nord-americanes. L’escenari ha fet deambular l’estat anímic de la indignació a la incertesa. Amb Joe Biden assegut a la cadira del despatx oval, però, s’obre una escletxa d’esperança continguda, d’alleugeriment.

L'ATAC AL CAPITOLI, "UNA IMATGE INFAME"

Mentre Washington s’omple de militars per assegurar que cap esquadró de fanàtics intenti sabotejar la investidura de Joe Biden,  a Rochester (Nova York) hi ha una castellarenca que reflexiona sobre l’estampa internacional que ha projectat el país en els darrers mesos: “L’atac al Capitoli va fer mal a la nostra imatge. I alhora, ens ha fet pensar  com de fràgil és la democràcia. Si això ha passat als Estats Units, pot passar a qualsevol país”, expressa Maribel Barberà, qui va emigrar el 1976 i que va crear la seva pròpia companyia, The Caswood Group. Identifica Trump com a responsable de l’atac “terrorífic” del 6 de gener, dia en què s’havien de ratificar els resultats electorals. Segons considera, és culpable dels fets per incitar-los, donar-hi suport i celebrar-los, per la qual cosa considera que haurien d’inhabilitar-lo per presentar-se als pròxims comicis.

La castellarenca Marta Garcia Barcia, advocada que viu a Winter Park (Florida), es va passar tot aquell dia mirant les notícies de reüll, pendent de la manifestació de defensors de Trump. La CNN va ser la cadena que li va fer arribar aquella “imatge grotesca, que va remoure la consciència de molts americans, republicans inclosos, i que passarà a la història com un dia negre de la democràcia americana”. Tot i això, no va passar por:  “Sabíem que si la policia del Capitoli no aconseguia reduir els aldarulls, encara quedava la Guàrdia Nacional i l’exèrcit. Tanmateix, l’incident es podria haver gestionat molt millor”.

Per a Rodney Woodward, nord-americà d’Utah establert a Castellar des de 1993, l’atac al Capitoli “ha estat un dia d’infàmia a la història dels Estats Units, una cosa que no hauria d’haver passat mai”. L’atribueix a “fanàtics d’ultradreta, animats per Trump i els seus ‘psicofans’” que volien “assassinar el vicepresident Mike Pence i la portaveu del Congrés, Nancy Pelosi”. Celebra que l’atac estigués mal planejat i fos caòtic: “Les vides dels senadors i congressistes corrien un perill de debò”. La gent de fora dels Estats Units –sosté Woodward– “sent pena en lloc d’admiració”.

^{Marta García i Maribel Barberà, als Estats Units. A baix, Rodney Woodward i Jordi Mas, a Castellar. || ARXIU}

L'HERÈNCIA DE TRUMP
La investidura de Joe Biden ha tingut un gust agredolç per a Maribel Barberà:  “És un dia que hauria de ser de celebració,  però ha estat diferent, perquè el Capitoli s’ha tancat i protegit per evitar que hi hagi violència”, lamenta.

El politòleg castellarenc Jordi Mas, analitza l’impacte internacional de la victòria de Joe Biden: “Té una política exterior molt diferent”. Assenyala que una de les grans diferències que es pot notar, “amb un gran efecte”, és en l’àmbit del medi ambient, ja que el nou president fa “una aposta molt més àmplia per lluitar contra el canvi climàtic que no pas Trump”. Un segon punt de canvi serà en la relació amb les institucions internacionals: segons Jordi Mas, “Biden, en general, és molt més multilateralista. Com Obama, creu que els Estats Units s’han d’obrir al món”.

Woodward se sent alleugerit, després que la derrota de Trump hagi estat “contundent i clara”. “Biden ha guanyat per més de 7 milions de vots populars i 74 vots electorals, 306 a 232”. Va animar els seus fills a registrar-se per votar. A Carolina del Nord, un dels estats més disputats. Pronostica que el govern de Biden té per endavant molta feina: “Hereta problemes molt greus”.  I li tocarà corregir polítiques: “Farà un revés immediat de moltes de les bogeries que Trump va implemetar i de mica en mica tornarà a establir cooperació i relacions de confiança amb els països aliats.  El seu objectiu principal és curar un país molt dividit”.  Encara que és possible que a davant es trobi un mur: “Tot el que intenti legislar tindrà l’oposició feroç dels republicans, només perquè és del partit contrari, no perquè la iniciativa pugui beneficiar el país i els ciutadans”.  Darrere de l’expresident, a més, encara hi ha un moviment que Woodward tem: “Trump només és un símptoma, una encarnació d’un moviment d’ultradreta encara molt actiu i perillós. S’estima que hi ha 50.000 persones disposades a lluitar amb violència per la seva ideologia”.

En canvi, per a Marta Garcia, el líder demòcrata obre una escletxa al canvi, una nova etapa: “Per als demòcrates es viu amb il·lusió, amb ganes de canvi per exemple en les polítiques d’immigració, econòmiques o relacions internacionals. Els simpatitzants republicans ho veuen amb escepticisme  i amb incertesa. Tenen por que pugin els impostos i que s’adoptin polítiques de caràcter social democràtic, com la sanitat per a tothom”. L’advocada castellarenca afegeix finalment que “després d’una trajectòria erràtica i mesures populistes i polèmiques com el mur de Mèxic,  les falses al·legacions de frau, incitació a la violència i dos ‘impeachments’, el llegat de Trump és passar a la història com el pitjor president dels EUA”.