Mohammed durant un moment de l’entrevista que va concedir a L’Actual. Va demanar que es preservés el seu anonimat
Mohammed durant un moment de l’entrevista que va concedir a L’Actual. Va demanar que es preservés el seu anonimat
07/12/2018 Actualitat
“Només volem viure sense guerra”

El Mohammed i la seva família, acollits a Castellar, van haver de deixar Mossul, a l’Iraq, per fugir de l’Estat Islàmic

Cristina Domene

El nom del Mohammed està a la llista de l’Estat Islàmic des del 2014. Ell, com molts dels seus companys, eren en el punt de mira dels extremistes pel fet d’ensenyar la llengua anglesa. Ara, per sort, és en un lloc segur, a la nostra vila. Però no sempre ha estat així, ni per a ell ni per a la seva família.


El gener de 2014, Estat Islàmic va ocupar la ciutat de Mossul, a l’Iraq. Aleshores el Mohammed era el director de la biblioteca de la Universitat de Mossul. “La ciutat es va convertir en un lloc molt perillós, els extremistes intentaven retenir qualsevol persona de qui poguessin extraure diners, gent que treballava en posicions importants, al govern, doctors... Desafortunadament, el meu nom va aparèixer a la seva llista i ells van intentar atacar-me”, explica el Mohammed. Ell havia viatjat al 2010 als Estats Units per complementar el seu màster a la ciutat de Bloomington. Per l’estada a EUA i per ensenyar anglès a la universitat, ell i la seva família estaven marcats. “Qualsevol que hagués viatjat als Estats Units o a altres països  i que ensenyés anglès estava perseguit, com molts dels meus companys”. I el Mohammed i la seva família van haver de marxar. Deixar casa seva, els amics, els familiars. Sobreviure o morir. “Vam intentar travessar la frontera per diferents llocs, creuar chekpoints diferents vegades, corrent d’un lloc a un altre per poder sobreviure. Finalment vam arribar a un camp de refugiats al Kurdistan. Vam tenir sort, moltes altres famílies van morir”


La vida al camp tampoc es fàcil. Hi ha moltes carències, moltes necessitats. Mentre el Mohammed s’hi estava, allà, l’Estat Islàmic, en una de les seves accions per acabar amb la cultura i la història que no combreguen amb la seva ideologia, va cremar la biblioteca de la universitat. “Era una de les biblioteques més importants de l’Orient Mitjà, amb més d’un milió de material, prop de 600.000 exemplars en àrab. Material molt importat va ser destruït”.


Amb l’esperança de sortir d’aquell infern i poder oferir una vida millor a la seva família, el Mohammed va intentar contactar amb diverses persones a diferents països. Finalment va aconseguir parlar amb una professora de la Universitat Autònoma de Barcelona. “Em vaig posar en contacte amb la Lucia, la professora que actualment és supervisora del meu doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Em va donar una resposta positiva, ens va ajudar molt. Jo volia oferir als meus fills un lloc on viure en pau i una educació millor. Vam començar a tenir esperança”.


Gràcies a l’acolliment que s’ha pogut fer a través d’un conveni amb la UAB, el Mohammed pot estudiar un doctorat i viure a Castellar del Vallès amb la seva família. Està molt agraït i feliç, sobretot quan recorda que moltes altres famílies encara estan patint. “Aprecio molt tot el que esteu fent per mi i per la família. Som molt feliços aquí, intentem aprendre ràpid la llengua i la cultura”.


El missatge que vol compartir amb aquelles persones que no entenen per què els refugiats volen viure en altres països és molt clar: “Només volem viure en pau, una vida senzilla, sense guerra. Si no vius en pau a la teva comunitat, fas qualsevol cosa per marxar, perquè no morin els teus fills. Espero que la gent entengui aquesta agonia, aquesta situació. No és fàcil deixar el teu país, la teva cultura, els teus amics, part de la família...”.


El Mohammed manté el contacte amb la família que està allà. Quan li preguntem si podrà tornar al seu país, fa un silenci: “We will see. Ja ho veurem”


Benvinguts a Castellar, Mohammed i família.   

Comparteix
M'agrada
Comentaris