Montse Fíguls: "Sempre he tingut la sort de treballar en el món de la moda"

· Per què vas tenir tan clar que t’agradava la moda?
No ho sé, perquè a casa meva ningú cosia. A la meva mare li havien obligat a cosir . Un dia vaig arribar a casa i li vaig dir a la mare que volia cosir. Em van apuntar a un lloc que n’ensenyaven. La senyora que portava el taller va pensar que una nena amb quatre anyets no duraria gaire i li va dir a la meva mare que no li pagués matrícula perquè en dos dies em cansaria. Doncs aquests dos dies van ser 10 anys. Hi vaig anar un o dos dies per setmana i fins i tot realitzava els casals d’estiu.

 · Quins treballs hi feies?
Cosíem a mà. Vam arribar a fer de tot. El primer treball que vaig fer el recordo perfectament: un coixí amb una aplicació d’un pallasso. A mesura que anaves aprenent, la cosa s’anava complicant i feies més coses.

· Què vas fer després?
No existia la carrera de disseny de moda aleshores. A l’acabar 8è d’EGB vaig accedir directament a l’Escola Illa on vaig fer una mena de FP de Belles Arts. Era la més petita perquè tots venien de batxillerat. Eren uns estudis de cinc anys i després cursos d’especificació de patronatge, de perfeccionament i de costura a màquina. Vaig sortir amb el títol d’estilista de moda.

· De seguida vas trobar feina?
No sé si vaig tenir sort o perquè les ganes et fan trobar les coses. El cert és que ja treballava quan estudiava. A l’últim any estava fent el darrer curs, la revàlida i pràctiques a Barcelona. Les pràctiques em van sortir perquè es va fer una desfilada a Barcelona i una dissenyadora em va venir a buscar per fer-les.  Després m’hi vaig quedar treballant. Sempre he tingut la sort de treballar en el món de la moda. Primer comences fent pràctiques, després d’aprenent, de sargidora, patronista... Vas pujant de mica en mica.

· Els estilistes de moda també heu patit la crisi del sector tèxtil?
Sí, molt. Hi ha hagut una crisi en què molts llocs de treball van marxar fora i aquí es van quedar els llocs de disseny, patronatge o coordinació de producció. Però normalment els dissenyadors acostumen a ser els propietaris de les empreses mitjanes. 

· També has estat en empreses multinacionals com Mango...
Sí. És molt diferent treballar per a una empresa petita que per a una multinacional. És molt més enriquidora la feina en una empresa petita que en una multinacional.  Tot té la seva cosa i a tot arreu aprens molt. Però a Mango, al final em vaig cansar als cap de tres anys perquè allà no tens gens de creativitat. Ells es fixen en les grans marques dels grans dissenyadors i hem de treure aquell estil però a un preu que la gent hi pugui arribar. Hi ha tanta gent a dins que si tu fas patronatge només fas patró. I si et toca comprar botons, només compres botons.

· En quin moment vas decidir establir-te pel teu compte?
Més que plantar-me pel meu compte, el plantejament va ser diferent. Treballar en el món del disseny implica moltes hores  i quan treballes per a una empresa mitjanament gran implica estar moltes hores fora de casa i del país. Els tallers són a la Xina, a Bangladesh o a Portugal. En el moment que, amb la parella, et planteges tenir fills  és per cuidar-los i criar-los. Aleshores vaig deixar la feina, vaig començar a fer produccions pròpies i a anar per fires el cap de setmana. La gent em va començar a preguntar per fer classes. Al final ens vam plantejar obrir una botiga on vendre teixits i donar classes. Al final vam obrir i ja fa quasi quatre anys.

· Quin nivell trobes a les classes?
Hi ha gent que ho ha arribat a odiar, d’altres que han anat fent i hi ha tota una generació que no sap res, que no sap ni cosir-se un botó com aquell qui diu. Fins ara no passava res perquè ho feien les mares o les àvies.  Però és clar, moltes àvies no hi són i les mares potser tenen problemes de vista. Aleshores, o fas que t’arreglin la roba o t’atreveixes a fer les vores. I potser t’animes després amb altres creacions. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
La paciència

Un defecte que no pots dominar?
Perfeccionista

Una persona que admires?
Peter Aedo

Un teixit?
El punt
 

A la costura, tot es pot fer amb mans?
La gran majoria de coses, sí

Un color
El blau i el negre

Un llibre?
‘La historia interminable’

Un grup de música?
M’agrada el rock català

Una pel·lícula?
No en tinc cap de preferida

Un viatge pendent?
Japó

Un comiat?
Adeu