Una mirada a les noves tendències televisives

Un dimarts més, l’Auditori Miquel Pont ha acollit una nova sessió del cicle de xerrades de L’Aula d’Extensió Universitària per la Gent Gran. En aquesta ocasió s'ha comptat amb la presència de Mònica Planas Callol, llicenciada en comunicació Audiovisual a la Pompeu Fabra i crítica de la televisió al diari Ara, qui ha ofert un col·loqui sobre les noves tendències televisives.

“Avui dia s’afirma que la televisió és un mitjà mort, que ja no el veu ningú. Però això no podria estar més allunyat de la realitat, la televisió continua set la manera més directa i quotidiana d’interpel·lar a tot el món” ha assegurat Mònica Planas, posant-ne un parell d’exemples.

D’una banda, ha referenciat el cas de la campanya política del president ucraïnès Zelensky. Ell va protagonitzar una sèrie televisiva coneguda com ‘El servidor del poble’, on es retratava a si mateix com un home intel·ligent, valent, i que era estimat per tothom que l’envoltava. ‘El servidor del poble’ seria, temps més endavant, el nom que rebria el seu partit polític. Van aprofitar el moment previ a les eleccions per retransmetre aquest programa a la televisió pública durant la campanya electoral, fent que la gent el relacionés a ell amb el personatge que representava en la sèrie de ficció.

En aquesta sèrie, l’actual president dels Estats Units interpretava un empresari d’èxit, la frase més cèlebre del qual era “You’re fired!”, és a dir: estàs acomiadat! El personatge que Donald Trump va encarnar en aquesta producció de ficció va contribuir a construir i consolidar la seva imatge pública, fins al punt que va acabar influint en la manera com va projectar el seu rol polític.

Això es deu, segons afirma la conferenciant, al fet que una de les tendències més palpables en la producció televisiva contemporània és l’estretament de la relació entre ficció i realitat. Els límits entre ambdós queden cada vegada més desdibuixats, i és difícil discernir-los.

Una altra de les tendències en auge en el panorama televisiu actual és l’espectacularització mitjançant l’ús de la realitat virtual. Cada vegada és més habitual veure imatges de catàstrofes meteorològiques integrades en els platós de les seccions del temps dels programes de televisió, així com recreacions d’accidents que s’incorporen a les escenografies dels informatius.“Són imatges deshumanitzadores i que naturalitzen contextos violents i agressius que haurien de ser tractats de manera més empàtica en un mitjà com ho és la televisió”, comentava Mònica Planas per finalitzar la conferència.