El 70,39% dels autònoms de Castellar del Vallès es decanten pel sector dels serveis
Castellar del Vallès compta amb 1.976 autònoms, segons les dades que recull l’IDESCAT. La vila va tancar el 2019 amb gairebé dos milers de treballadors per compte propi, dels quals el 70,39%, 1.391, es dediquen al sector terciari: els serveis. En segona posició, i a molta distància, es troba el sector de la construcció, amb 332 autònoms castellarencs, seguit de la indústria, amb 239, i l’agricultura, amb només 14 treballadors autònoms. A hores d’ara, els autònoms representen el 17,26% de la població activa registrada de Castellar, que va sumar un total 11.450 persones l’últim trimestre de 2019.
La radiografia del municipi es replica a la comarca. En termes generals, al Vallès Occidental la xifra de treballadors autònoms s’enfila fins als 61.087, i com en el cas de Castellar, el nombre més elevat d’emprenedors es concentra al sector de serveis, amb 46.849. Aquesta tendència es consolida al conjunt de Catalunya, que compta amb 550.000 treballadors autònoms, 418.169 dels quals opten per una ocupació relacionada amb el sector terciari. Els emprenedors, a Catalunya, representen gairebé el 15,9% de la població activa, que el desembre de 2019 es xifrava en 3.459.377 treballadors.
Els treballadors autònoms són, per tant, un dels col·lectius més importants per a l’economia catalana però, en contraposició als treballadors assalariats, assumeixen una pressió fiscal i una càrrega burocràtica més elevada. En referència a aquest doble esforç, i a l’escenari que es dibuixa aquest 2020 per al sector, el president d’Autònoms Pimec, Miquel Camps, en declaracions a L’ACTUAL, lamenta la poca representació dels autònoms tant als mitjans com a l’agenda política. “A Catalunya som 550.000 autònoms, que no és poc, però no se’n parla prou. Estem molt sols”, assevera Camps.
Segons un informe de l’Eurostat, el 26% dels treballadors autònoms a Espanya ho són per falta d’alternatives laborals, i el 12% són falsos autònoms. Camps reconeix que molts treballadors no denuncien la seva situació “per por a perdre la feina, hi ha empreses que n’abusen”. “No té cap sentit que emmascarem un treball de règim general en un autònom”, afegeix. És per això que el president d’Autònoms Pimec sosté que és fonamental lluitar contra aquest frau a través d’inspeccions laborals, per tal de regularitzar la situació si s’escau, o sancionar l’empresa. Amb tot, Camps matisa que és una figura “amb grisos, i de vegades no queda clar si ets o no un fals autònom”.
D’altra banda, una dècada després de l’esclat de la crisi, encara ressona la febre de l’emprenedoria com a nova via laboral. Aquest és un plantejament que, tot i obrir un gran ventall d’oportunitats per impulsar el talent i la innovació del país, no sempre va acompanyat d’un context legal i econòmic favorable. “Molts han considerat que els emprenedors, els autònoms, ens havien de treure de la crisi. La realitat és que als països del nostre voltant els autònoms no paguen quota o simplement la tenen lligada a la seva facturació”, constata.
En aquest sentit, Camps apunta que des de l’administració pública s’ha de fer costat als autònoms i posar remei als principals obstacles a què s’enfronta el col·lectiu. “La morositat, la burocràcia administrativa, la pressió fiscal o la dificultat per trobar finançament són alguns dels entrebancs més habituals”, detalla el president d’Autònoms Pimec. “Als EUA, el 80% dels autònoms que falla ho torna a intentar. Aquí no arribem ni al 20%, i no és per falta de ganes. És perquè tenim un marc molt agressiu amb qui fracassa”, sentencia.
De fet, entre el decàleg d’objectius dels autònoms per al 2020 que ha publicat l’associació, un dels punts que destaca és l’empara dels autònoms sota la normativa de la segona oportunitat, i també que s’estableixi un ajut de 426 euros durant sis mesos per als autònoms que hagin esgotat la prestació per cessament d’activitat.
Finalment, al nou govern espanyol que encapçala Pedro Sánchez, Camps demana mesures efectives per sancionar la morositat, una cotització d’acord amb la facturació, una burocràcia més senzilla, i més suport econòmic, amb ajuts públics i línies de finançament per a emprenedors.
