Veganisme.
Veganisme.
07/12/2018 Actualitat
El Menjador: 'De menjar verd i de menjar sa: vegans, vegetarians, sentit comú'

La secció gastronòmica de L'Actual se centra en dietes que es posen de moda

Manel Bonafacia

El director de L’Actual em va fer una proposta una ‘miqueeeta’ deshonesta: vols tirar-te als peus dels cavalls i que et pengin a la plaça? Bé, no m’ho va dir així, em va demanar dedicar un article a parlar de vegans i veganisme. De vegans, vegetarians, i per extensió, de menjar sa o  insà, ecològic o no. Sort que els vegans s’oposen al sacrifici d’animals i les persones també en som!
El sector de l’alimentació mou moltíssims diners, i per això cal distingir entre veritat o convenciment i moda o postureig. I hi ha molt de postureig, moooolt...
El vegetarianisme consisteix a seguir una dieta basada en els vegetals (fruites, verdures, llegums, cereals) i que exclogui els animals, tant de terra com de mar. Si aquesta dieta inclou llet i ous, s’anomena ovolactovegetariana i, si rebutja qualsevol producte o subproducte d’origen animal (com la mel), parlem d’una dieta vegana. Encara hi ha alguna opció més radical, que consisteix a menjar només productes vegetals crus. El respecte pels animals comporta també el rebuig de productes de cuir, teixits d’origen animal i tot allò que s’hagi obtingut fent patir un ésser viu.
El vegetarianisme s’ha practicat sempre, per respectables raons ètiques o filosòfiques o per discutibles qüestions de salut. Però ara sembla que s’ha posat de moda el veganisme, i la indústria alimentària i els restaurants s’apropien de l’etiqueta ‘vegà’ per etiquetar els seus productes, a vegades sense cap criteri.
Una cosa que toca tant aspectes mesurables, com la nutrició i la salut, com d’altres més personals i de conviccions, sempre és polèmica, i s’ha d’abordar sense pontificar. Jo no sóc vegà, ni vegetarià, i encara que no menjo gaire carn vermella, vinc d’un poble de tradició xarcutera, com molts, i no concebo una dieta sense alguna botifarra, un pollastre rostit de tant en tant o un entrepà de llonganissa. Ni sense unes gambes, un bon formatge o un got de llet. Però menjo fruita cada dia, llegums uns quants cops per setmana i força verdures: crues, bullides, al forn, estofades, fregides, a la planxa, en crema... a casa mirem de menjar de tot, com s’havia fet sempre (sempre que s’havia pogut, és clar) i portar una dieta variada, evitant quan sigui possible els productes processats que inunden els supermercats.
L’extensió d’aquests productes ha ajudat al retorn a dietes veganes i vegetarianes: la indústria ens bombardeja de tal manera amb els seus productes poc sans, que és comprensible fugir en direcció contrària. Fa por llegir la llista d’ingredients a les etiquetes dels aliments, i aquell requadre d’informació nutricional en el qual es veu la quantitat de greixos saturats i de sucres que contenen. Menjar conserves és fins i tot recomanable, si són només conserves: mongetes bullides i envasades, sardines conservades només amb oli i sal, o tomàquets escaldats i envasats. La cosa es complica si comprem salsa de tomàquet, ja que no és un producte natural mínimament tractat, sinó que ha passat tot un procés que l’ha carregat de coses que no hauríem d’ingerir. I si ho fem de tant en tant rai, el problema és que cada vegada depenem més d’aquests productes i al matí donem als nostres fills un suc envasat en lloc d’una fruita o un suc casolà, per berenar brioixeria industrial i per sopar, una sopa envasada i unes barretes de peix arrebossat que no hem mirat de què estan fetes. I per dinar els hem bullit uns macarrons i hi hem tirat una salsa de pot, amb una hamburguesa que tampoc hem fet amb carn picada a la carnisseria sinó que l’hem comprat envasada i a punt d’escalfar i menjar.
Aquesta alimentació ha fet augmentar al·lèrgies i intoleràncies, i la consciència de tot plegat porta molta gent a comprar productes que ens venen com a ‘superaliments’ (xia, quinoa, col kale, baies de goji) o que porten l’etiqueta ‘natural’ (totalment enganyosa), i a passar-se a l’altre extrem i rebutjar tot allò que no vingui directament de la terra. És millor i més sana una dieta vegana o vegetariana? Hi ha qui diu que la pell dels vegans envelleix pitjor, però els que mengem carn tenim més colesterol. Les coses s’han de fer bé, i saber que si deixem de menjar carn i peix, de beure llet i menjar ous, ens faltaran nutrients que hem de treure dels llegums o de productes que aportin la proteïna que ens mancarà, com els derivats de la soja i cereals (tofu, tempeh, seitan). Ara se’n troben a molts llocs, i a Castellar hi ha una botiga especialitzada a la carretera de Sentmenat. No hem de caure en el postureig: ens arregla la vida esmorzar un batut vegetal de color molt verd? Em temo no, ens sobraran vitamines i ens faltarà l’energia que ens aporten les calories, que els greixos també han de formar part d’una dieta equilibrada. En lloc de menjar brioixeria i sempre embotits, alternem amb cereals o un entrepà vegetal (amb alvocat, si voleu, que està molt de moda).
El veganisme s’associa també al consum de productes ecològics, però no és imprescindible: un producte ecològic no ha estat tractat amb segons quins productes químics, però, llevat d’això, no és ni més ni menys sa, no aporta més a la nostra alimentació. Tampoc cal consumir pa fet amb farina de fajol o de kamut, val més comprar-lo en un forn de confiança que sabem que fa servir farina de qualitat. I mirar de no cometre incongruències, com consumir oli de coco, que és bo, però que es produeix a deu mil quilòmetres de distància. Aquí ens sobra l’oli d’oliva, tant o més saludable, més barat i més bo.
Com tot, per menjar bo i sa no cal ser gaire savi, però sí mirar bé què comprem i dedicar-hi una mica, només una mica, de temps i atenció. Pel nostre bé.

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris