Maria Noguera: "He intentat fer el bé a tothom. Si ho he fet malament, ho sento"

· Com va començar al sector del tèxtil?
Quan tenia 13 anys, vaig anar a una fàbrica d’Avinyó per aprendre a nuar i a fer rodets. També observant, vaig aprendre de les repassadores i a sargir. Quan tenia 14 anys, vaig anar a treballar a Can Mateu, una fàbrica que tenia 280 treballadors. Vaig entrar a l’oficina i vaig acabar fent els setmanals i tota l’administració. Quan l’empresa va plegar, vaig estar més de tres anys fent feines a casa que em portaven des de Terrassa. Cosia i brodava a màquina. Portava l’esmorzar al meu home, el Martí, i li vaig dir al director de la fàbrica on treballava - Can Mena, que després va ser can Vinyas-  si em deixava repassar un tros de roba. Els vaig agradar com ho feia i em van oferir el càrrec de secretària perquè la que hi havia s’havia casat. 

 
· Recorda quan es va casar?
Sí. Em vaig voler casar de blanc perquè aleshores les núvies es casaven de negre. Em vaig fer el vestit curt i em vaig casar en una ermita. El metge del poble, que estrenava cotxe, em portava en el seu vehicle però a mig camí em va dir que baixés perquè  el cotxe s’embrutaria en el trajecte fins a l’ermita. Quan arribo a dalt veig el germà del que havia de ser el meu marit dient que s’havia deixat els anells. Per sort, tenia una cosina que ens va deixar els seus.

· Quan van venir a Castellar?
L’empresa de Can Vinyas no anava bé i vam venir cap a l’any 1970 per mediació d’un amic de don Carlos.  Vam anar a la fàbrica del Molí d’en Busquets. Em van preguntar què havia fet i vaig dir que havia estat en una fàbrica, però que no tenia estudis.  Em van explicar que analitzés un control de peces, per si l’entenia. Quan vaig explicar-ho als encarregats, es van posar a riure però em van dir que la feina era meva perquè ells m’havien posat un parany i jo me n’havia adonat. Vam estar 11 anys al Molí. Havia de controlar les partides que entraven.

· Recorda alguna anècdota de la seva estada al Molí d’en Busquets?
Va venir un senyor coix que demanava pel director. No hi havia cadires lliures a l’oficina, em vaig aixecar i li vaig oferir el meu seient. Totes les meves companyes es van posar a riure. Va refusar seure i al cap d’una estona va venir i em va donar les gràcies.  I va marxar amb el director.  Al cap d’una estona, torna el director i s’adreça a les noies dient que n’havia fet una de grossa, que s’havien rigut de mi perquè havia deixat la cadira al senyor. Resulta que era un germà de don Carlos.

· Fins quan va estar al Molí?
El que feia jo ho van posar per ordinador. Em van cridar i em van dir d’anar a Can Barba, on només vaig estar un mes, ja que em van enviar a la Fàbrica Nova de secretària del senyor Capdevila.

· Tenia bona relació amb les companyes de la fàbrica?
Sí. Hi havia una companya de Terrassa que sempre em feia la guitza. Un dia, ella anava al meu darrere i li vaig aguantar la porta de sortida, que es tancava sola. Ella em va etzibar: ‘Què es pensa que no sé aguantar-la?’ Al cap d’uns dies, va passar el mateix però no li vaig aguantar la porta i es va donar un cop. Jo li vaig dir: ‘Pensava que sabia obrir la porta...’. 

· Sempre ha dit les coses a la cara?
Sempre he estat una persona discreta però quan he hagut de dir les coses les he dit. I si m’enfado amb una persona, estic vuit dies que no li enraonaré. Però passat aquest temps, no ha passat res. A Castellar,  he fet molts favors. He intentat fer el bé a tothom. I si ho he fet malament, ho sento.

· Quan va començar a cosir, brodar i a fer ganxet?
Com he dit, abans de jubilar-me ja feia coses de cosir i de brodar. Quan vaig plegar, vaig demanar a la Tolrà si em vendrien roba. Ho van fer per quilos. Vaig comprar tres corrons de roba i és la que faig servir per als mocadors. Encara em queda un corró.

  
· Molts dels seus mocadors s’han enviat a l’estranger i personalitats com l’infanta Cristina tenen mocadors seus... 
El de la infanta Cristina me’l van fer fer.  Em van contestar agraint-me el mocador i llavors en vaig fer per als fills. També en tenen Jordi Pujol i Ramon Espadaler. Una pastisseria de Barcelona també me n’encarregava. Tots els encàrrecs els apuntava en una llibreta fins fa poc. De fet, encara la guardo i es pot veure la feina que he fet. 

11 respostes

Un tret principal del seu caràcter?
Activa

Un defecte que no pot dominar?
Que m’enganyin

Un racó de Castellar?
Tot Castellar m’agrada

Un passatemps?
Faig ganxet i brodo

Un plat que li agradi?
La vedella

Un cantant o grup de música?
No escolto música

Un animal?
Un canari

Un color?
El blau

Que enyora d’abans?
La feina

Una pel·lícula?
‘Allò que el vent s’endugué’

Un comiat?
‘Adiós’ o adeu-siau