Maria Antònia Vilardebó: "Quan vaig començar a viatjar, vaig sentir què era la llibertat"

· D’on prové aquest cuquet per viatjar, per descobrir món?
Va ser a partir de la feina. Era cap d’exportació en una empresa tèxtil i la meva feina era viatjar, assistir a fires, anar a veure distribuïdors, organitzar trobades comercials als cinc continents. A més de ser la meva feina, quan tenia estones lliures, de lleure, aprofitava per imbuir-me de la cultura d’aquell país. Visitava museus, esglésies, basíliques, mesquites... Això em va fer despertar i adonar-me que el món és increïble, meravellós. De gent bona i humana n’hi ha a tot arreu.

· Quants països has visitat?
No en tinc ni idea, però sé que he visitat els cinc continents. Em falten l’Afganistan o el Pakistan, per exemple, i també Irlanda, però hi vaig al juny. 

· De tots els països, quin és el que més t’ha impressionat?
Costa Rica em té el cor robat. Per començar, per la gent. Els ticos són una gent encantadora i oberta. També pel seu sistema. Quan vaig anar-hi, no hi havia ni exèrcit ni policia, les cases estaven obertes. Malauradament, després, amb tot el conflicte de Nicaragua, la cosa va canviar. D’altra banda, Costa Rica té un paisatge que ho és tot. Des de la zona de Tortuguero, els canals, les platges, els volcans... M’encanta. És una llàstima que no tinguin força restes indígenes. Els espanyols, quan van arribar, van destrossar tota la cultura.

· Per què és important viatjar?
Jo, que vaig néixer una època totalment franquista, quan vaig començar a viatjar és quan vaig sentir el que era realment la llibertat, una cosa que aquí no sentíem. 

· En aquests viatges tan llargs has tingut algun entrebanc?
Habitualment viatjava sola, però no sempre. Formava part de la Cambra de Comerç de Sabadell, i sovint s’organitzaven missions comercials. Als països occidentals o d’Amèrica del Sud no vaig tenir mai cap problema. On els causava més impacte era als països del golf Pèrsic, els Emirats Àrabs, Dubai, Kuwait... És aquí on vaig tenir més problemes pel fet de ser dona. A Kuwait, per exemple, no em van deixar sortir de l’aeroport, i em vaig haver de reunir amb els clients a la terminal, en una sala de reunions.

· Viatjar sol o acompanyat?
Viatjar sol és el descobriment de tu mateix, de qualitats que no sabies que tenies, i que les teves possibilitats són infinites. Si viatges acompanyat, malgrat que tu siguis impulsiva i decidida, sempre et repenges en algú altre. 

· Des de Viatges i Més, aposteu per una filosofia de viatges que va més enllà del lleure, oi?
Som una petita ONG, i els diners que hem recaptat a través de les activitats que organitzem, els donem a projectes solidaris que coneixem. Fa uns anys, a l’Amèrica Central, a la zona de Guatemala, l’huracà Mitch va destruir tres pobles. Ens vam assabentar que una persona de Sabadell, amb una colla de voluntaris, volien reconstruir els habitatges i els cultius, i nosaltres hi vam participar i ens vam desplaçar allà. Va ser una experiència molt dolorosa però molt enriquidora. També vam participar en un projecte per enviar màquines de cosir a una zona molt deprimida d’Eritrea. Actualment, recaptem fons per a una iniciativa relacionada amb la salut mental al Benín. 

· A més dels viatges, l’arqueologia és una de les teves passions. Has visitat molts jaciments?
El més exòtic en què he estat excavant ha estat a Creta, al Palau de Cnossos, que és de cultura minoica. Vam fer força descobriments, sobretot, a la part subterrània. 

· Com va sorgir la col·laboració?
Quan hi vaig anar, amb unes companyes, tenia 32 anys. Sabíem que hi havia un grup d’arqueòlegs de la Universitat de Torí, i a través de la UAB vam contactar amb ells. 

· Aquesta afició t’ha empès de nou a la universitat per reprendre els estudis d’arqueologia.
Ara estic molt interessada en els orígens de Catalunya. Hem estat excavant amb la universitat al Castellot de Bolvir.  És un jaciment prou interessant. Una de les troballes que vam fer és una arracada d’or, púnica.  

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Extravertida

Un defecte que no pots dominar?
Soc molt impulsiva 

Un animal?
L’elefant femella i mare

Quin plat t’agrada més?
Pa amb tomàquet i pernil 

Un arqueòleg?
Leonard Woolley

Una cançó?
‘Imagine’ de John Lennon

Una pel·lícula?
‘2001: una odissea de l’espai’

Un llibre?
‘Confieso que he vivido’, de P. Neruda

Un viatge pendent?
La Patagònia 

Una ciutat?
Venècia

Un racó de Castellar?
El carrer de la Mina