Marc Béjar, periodista
Marc Béjar, periodista
17/05/2019 Actualitat
Marc Béjar: "Des de petit, he estat un apassionat del futbol i del bàsquet"

Amb 24 anys, s’ha traslladat a viure a Barcelona amb dos amics, també de Castellar. Treballa de nit a la redacció de La Vanguardia. Somia a convertir-se en periodista esportiu. 

Guillem Plans

· Ja t’has acostumat a fer l’horari de mussol? 
És complicat perquè vaig al revés de tothom, quan dormo els altres fan coses. És una qüestió que espero que sigui temporal i són esforços que hem de fer els periodistes quan entrem en el món de la comunicació. Però també té una part positiva. Antoni Daimiel, un bon referent periodístic que narra partits de la NBA, explica que treballar de nit et dona temps per tenir més marge de reflexió. L’oportunitat de mirar amb un altre punt de vista, sense la voràgine del dia a dia. 

 

· I sou menys gent per fer grans cobertures... El món continua girant quan anem a dormir, oi?
Ens pensem que el món s’atura quan els llums s’apaguen, i la realitat és que tot segueix rodant. Continuen passant coses, i més en un mitjà gran en què s’han de cobrir qüestions internacionals que sobretot passen a la nit. És un repte que no m’imaginava quan, fa anys, pensava a ser periodista, però afrontar aquests fets que tenen certa rellevància és un aprenentatge molt gran.

 

· En tens alguna present, especialment?
El darrer cas que recordo és l’atemptat de Nova Zelanda. Abans de marxar a casa, estava fent repàs de les notes que envien les agències i em va tocar cobrir-ho a mi!

 

· I de Barcelona, després d’uns mesos vivint-hi, n’has agafat el ritme?
Per arribar a entendre Barcelona i  per viure-la com es mereix necessites temps, perquè és una ciutat que no te l’acabes. Fa temps era més reticent a viure-hi, pel ritme frenètic, pel trànsit. Però m’ha acabat agradant el cert moviment, sortir al carrer i trobar-hi sempre gent.

 

· Què és el que trobes més a faltar del dia a dia a Castellar?
Que arribi el divendres i poder fer unes birres al Cali amb els amics, poder-los veure amb més freqüència, i tenir-ho tot a prop de casa. També enyoro fer una mica d’esport, sortir a córrer per zones de Castellar que a la ciutat són impossibles de trobar. 

 

· Com veus l’ofici del periodisme per als joves?
El periodisme sempre està en debat. Constantment es parla de la crisi del periodisme, perquè és una professió que pateix canvis continus, i els periodistes joves ens hem d’adaptar a les noves demandes i necessitats. També som una mica impacients, i quan arribem al mercat laboral de seguida volem trobar-nos amb allò que havíem imaginat, i no és fàcil. Quan parlo amb companys, tots em diuen que acabo de sortir del niu, que s’ha de pencar, i fer sacrificis. Jo ho estic fent.

 

 · El periodisme demana, cada vegada més, especialitzar-se. 
És impossible conèixer en profunditat tots els àmbits, però crec que tots hem de tenir formació i coneixements variats. Jo tinc molt clar que vull dedicar-me al periodisme esportiu. Des de petit, he estat un apassionat del futbol i del bàsquet. Però ser en un mitjà gran, que em demana estar al dia en moltes coses, per a mi és molt positiu, perquè em fa créixer com a periodista.

 

· En el periodisme esportiu, hi ha més hooligans que professionals.
Hi ha productes que es venen com a periodisme esportiu i no ho són, espais de televisió que busquen més la polèmica i els temes banals que l’esport. Han fet el seu propi gènere. El que hem de fer és desvincular aquest tipus de continguts, que no segueixen cap rigor, ni lògica, periodística. D’altra banda, hi ha espais, com la revista Panenka, en què he col·laborat, que aposten per fer un periodisme esportiu de qualitat.

 

· Per què ha tardat tant a agafar relleu mediàtic el futbol femení?
Bona pregunta. S’hi ha apostat a poc a poc, però des dels mitjans s’està fent bona feina per donar-hi visibilitat. I, per la rebuda que està tenint, és un espai en creixement. 

 

· Demà, dissabte, el Barça juga la final de la Champions. Com ho veus?
Complicat! L’Olympique de Lió porta tres Champions consecutives... Però arribar a la final ja és molt positiu. 

 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Empàtic


Un defecte que no pots dominar?
Indecís


Quin plat t’agrada més?
La truita de patates amb ceba


Un viatge?
A Àfrica


Un llibre?
‘El sueño de mi desvelo’, Antoni Daimiel


Una cançó?
‘Els teus somnis’, Sopa de Cabra 


Una pel·lícula?
‘Gran Torino’

 
Un programa de ràdio?
El ‘Tu diràs’, de RAC 1


Un periodista referent?
Joan Maria Pou


A qui t’agradaria entrevistar?
Marc Gasol 


Un somni professional?
Cobrir una final de la Champions

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris