Lluís Ferraro Vasiete: "Fins que no em cridi el de dalt, jo no em jubilo"

· No té ganes de jubilar-se?
Jubilar-me? Fins que no em cridi aquest d’aquí a dalt, no. Aquí em distrec, em trobo bé. Això em dona vida i és sa. Què faig, si no? Vaig donant voltes o jugo al dòmino? Pel meu caràcter, no puc estar quiet, ho necessito. Em dic: ara que en sé, haig de plegar? Doncs no, perquè a més tinc una bona clientela que m’estima i a qui m’agrada aconsellar.

 · Quants productes té a la Botigueta?
Tinc apuntats els codis dels productes i n’hi ha uns 4.800. I em prenc el temps per buscar el lloc adequat per a cada peça! Aquí venc de tot. Els clients necessiten una cosa? Diuen: ‘Anem a buscar-ho a aquell home, que té de tot’. Demana’m el que vulguis, tinc tot el que puguis necessitar per la casa. I si no ho tinc, t’ho busco.

· Internet li deu haver robat clients...
Abans la gent s’esperava i estava contenta que li busquessis el que necessitava. Ara, no. Amb internet, la gent vol les coses de seguida. ‘Lluís, que tens això?’. I quan els dic que ho puc demanar, em contesten: ‘Ja t’avisaré’. Això ha canviat molt.  

· En canvi, vostè apunta tots els números en una llibreta, no té ordinador ni lector de targetes. 
Duc la botiga jo solet i tot ho escric a mà, en una llibreteta. Així és com funciono millor. Si una cosa no la recordo, l’obro i la consulto, però fa molts anys que treballo així i tinc molta memòria. 

 ·Quants anys fa que la Botigueta és a Castellar?
Vaig començar el 1996 a l’Avinguda Sant Esteve, davant de l’estanc, amb molt poca cosa. Després, al cap de 3 o 4 anys, em vaig traslladar al carrer de Barcelona. 

 · Quan va començar a treballar?
Treballo des dels 9 anys, que jo recordi. El meu pare, que no sabia llegir ni escriure, era molt famós a Gavà com a llauner, un ofici que ara ningú coneix perquè tot es llença. Però el llauner posava nanses a les paelles quan es trencaven, canviava els culs de les olles o arreglava llums, per exemple. Hi havia feina. Jo era molt petit i el meu pare em va comprar una destral petita perquè tallés fustetes perquè, quan ell arribés a casa de treballar, tingués el foc i el soldador calent. Als 16 anys, ja vaig sortir del col·legi i ja vaig començar a treballar de llauner. Tota la vida he treballat amb les mans.

 · El seu cognom és italià. 
El meu avi era italià. Allà hi havia molts problemes i va venir cap aquí amb la família i es va establir a Catalunya per fer de llauner. Tant el meu pare com jo quan vam néixer als nostres papers posava que érem italians, però vam fer el servei militar i ens van donar la nacionalitat. 

 · Ets un manetes. Ho has heretat del teu pare?
Com ell, jo soc molt manual. De jove, vaig fer un llum elèctric pels carros: a davant tenia un focus i a darrere un pilot vermell. A sota el carro, hi posava una bateria de cables recollits amb una caixeta. El segon que vaig vendre va ser per un pagès, que em va venir al vespre dient-me que s’havia acollonit perquè l’havia parat la Guàrdia Civil. Però resulta que li va dir: ‘¿Quién le ha hecho esto? ¡Esto es lo que hace falta! .

 · Com és el seu dia a dia a la Botigueta? Què el fa feliç?
Fer coses! Així és com gaudeixo. Com que estic sol, no tinc gaire temps per estar parat. L’únic moment que em prenc és quan em poso nerviós, que agafo el mòbil i em poso a jugar als escacs. Hi jugo amb un contrincant bo i sempre que estic massa nerviós perdo. Però insisteixo fins que guanyo i, després, em torno a posar a treballar a la botiga. 

· L’ha afectat gaire la inflació dels preus?
És clar! Però dins de la desgràcia, tinc poques despeses, no tinc personal i una altra sort és que els productes no se’m fan malbé, a diferència d’una carnisseria o una fruiteria. Ha baixat la venda, sí, però no m’ha afectat massa. Tinc l’avantatge que ja soc gran i estic aquí per passar-m’ho bé. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Soc molt perfeccionista
Un defecte que no pots dominar?
La impaciència
Algú a qui admiri?
Els meus fills
Quin plat li agrada més?
Menjo a gust tot el que cuino
Una pel·lícula?
Les d’acció
Un llibre?
Tots els d’aventures
Un artista?
Julio Iglesias
Una activitat per passar l’estona?
Els escacs
La seva paraula preferida?
Santa Quitèria
Un racó de Castellar?
No hi he nascut, però m’encanta tot el poble
Un desig?
Que tots estiguem bé