La doctora Laura Llobet, del CAP Castellar del Vallès, dedica l'Espai Saludable a la síndrome de fatiga crònica i de la sensibilitat química múltiple coincidint amb la inauguració de la Sala Verda d'El Mirador
Actualment desconeixen la causa de la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i de la sensibilitat química múltiple (SQM)però sabem que formen part d’un grup comú de trastorns crònics que afecten tant a homes com a dones i que generalment limiten molt la vida quotidiana de les persones que les pateixen.
Podríem dir que la SQM és una síndrome ambiental. Tal i com diu el seu nom, és la reacció “anormal”a l’exposició de diversos components que es troben en el medi ambient a nivells tolerats per la majoria de les persones(colònies, sabó, cosmètica, ambientadors, desinfectants, suavitzants, tintes, fums de combustió, moquetes, plaguicides, plàstics, conservants i colorants alimentaris, edulcorants, lents de contacte, adhesius dentals...).Per altra banda també hi ha descrita una categoria a part relacionada amb l’exposició a radiació electromagnètica deguda a l’ús de monitors, pantalles, mòbils i altres aparells que emeten aquests tipus d’ones.
La clínica és complexa i molt variable, però generalment produeix mal de cap, fatiga, dificultat per concentrar-se, problemes respiratoris i gastrointestinals.
Actualment se’n desconeix la causa. Hi ha diferents hipòtesis però sembla ser que no seria depenent de factors genètics; més aviat de modificacions de diferents enzims del metabolisme. També té un pes important la hipòtesi psicològica/somàtica, la qual reconeix la pròpia ment com la basecausal d’aquests trastorns i no com a resultat d’una reacció física excessiva i anormal a una exposició química.
El diagnòstic de la SQM és clínic ja que no disposem de cap test ni cap prova que en confirmi el seu diagnòstic. Malauradament tampoc es disposa de cap tractament específic, per tant totes les accions van encaminades a evitar al màxim l’exposició a les substàncies que produeixen aquestes reaccions(airejar els espais, evitar els ambients humits, no exposar-se a fums o gasos irritants i menjar productes ecològics). Hi ha varis tractaments en fase d’experimentació que encara s’estan investigant.
Aquesta síndromearriba a tenir un impacte important en la vida de les persones afectades. Pot produiraïllament social, sobretot si l’entorn de la persona que pateix aquesta síndrome no entén les restriccions necessàries per estar amb ella. També produeix incapacitat per treballar o per gaudir de les activitats d’oci en espais tancats.Alguns pacients i en els casos més severs, utilitzen sempre una mascareta per evitar les crisis contínues.
Tot i que al llarg dels darrers anys els investigadors han avançat cap a una millor definició d’aquesta síndrome, la majoria de símptomes que tenen els pacients amb SQM són inespecífics i comuns a altres patologies, tant físiques com psíquiques, fets que generen molta controvèrsia i que evidentment, són motiu de debat en la comunitat científica per la falta d’evidència clara al respecta. El futur ens donarà les respostes específiques a les preguntes que avui dia encara no sabem respondre.
