Q2A4481 3_617x412
Enrica Volpi, cosina d'Elio Ziglioli, a l'exhumació de les restes, al cementiri de Castellar. || Q. PASCUAL
06/11/2018 Actualitat
L'enigma d'Elio Ziglioli continua obert

La Generalitat treballa per identificar el maqui assassinat a Castellar d’entre unes restes exhumades el mes de juliol passat a l’antiga fossa comuna del cementiri. També s'està investigant un segon possible maqui desenterrat juntament amb l'Elio

 

Marina Antúnez

La Generalitat de Catalunya ha fet públics els primers resultats de la investigació que des de fa uns mesos s'està duent a terme per determinar si unes restes exhumades al passat mes de juliol a l’antiga fossa comuna del cementiri municipal corresponen al maqui italià Elio Ziglioli, natural de Lóvere (Itàlia), torturat i assassinat a Castellar del Vallès l’any 1949. "En aquests moments, no podem parlar de dades concloents i hi seguim treballant", diu la directora general de Memòria Democràtica de la Conselleria de Justícia, Carme Garcia. L'assassinat del maqui, suposadament a mans de la Guàrdia Civil, va tenir lloc 10 anys després de finalitzar la Guerra Civil. "L'espai on haurien enterrat l'Elio era extramurs, ara ja fa temps que forma part del cementiri municipal de Castellar", afegeix Garcia. Tal i com ja s’ha anat explicant en informacions prèvies, totes les dades apunten que la identitat d’un jove enterrat en aquest espai corresponia a Elio Ziglioli (veure el seu certificat de defunció).

 

La Generalitat comença una acció d'obertura de fosses sempre que es faci una petició per part dels familiars o bé d'associacions i ajuntaments. "Els familiars de l'Elio Ziglioli ens van fer arribar la petició", segueix Garcia. També va fer la sol·licitud l'Associació per a la recuperació de la memòria històrica i l'Ajuntament de Castellar, "que des del primer moment va demostrar un gran interès i sensibilitat pel tema", diu Garcia.

 

Així ho explicava Carme Garcia a Ràdio Castellar:

 

 

 

Anàlisis genètiques de les restes d'Elio Ziglioli. || Q. PASCUAL

Anàlisis genètiques de les restes d'Elio Ziglioli a la UAB. || Q. PASCUAL

 

Un segon possible maqui

Fins al moment s'han realitzat les proves genètiques de l'individu més jove que es va trobar a la fossa, oberta el passat 25 de juny per un equip arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona, fins al 5 de juliol. "A més de les restes de l'home jove, es van trobar restes d'un segon individu i s'estan analitzant", tot i que sembla que es tractaria d'un home més gran i que podria ser també un guerriller però sense pistes sobre  la seva possible identitat. Respecte al cas de l'Elio, Garcia també ha aclarit que "pensem que les restes de l'Elio estaven al cementiri de Castellar", tot i que les proves obtingudes fins ara no siguin concloents. En tot cas, segons la directora general "volem treballar amb resultats que arribin gairebé al 100% de fiabilitat".

 

De moment, s'han fet proves a dues cosines i a un nebot d'Elio Ziglioli. Aquestes mostres de familiars vius s'analitzen a la unitat de genètica de l’Hospital de la Vall d’Hebron. "S'ha fet el creuament però no hi ha prou coincidències com per garantir que siguin les restes de l'Elio", explica Garcia, però "això no vol dir que donem l'actuació per tancada".  Per assegurar que les restes trobades siguin les de l'Elio, ara se segueixen fent altres proves genètiques més específiques. A més, s’han exhumat restes de la seva mare, que són al seu poble natal. "Tenim el permís de la Comuna –el municipi- i ara al novembre anirem a Itàlia a recollir alguna mostra i portar-la cap aquí”, detalla Garcia. L'anàlisi genètica que se’n farà pot determinar, amb seguretat, si el cos del jove exhumat el juliol passat és el d'Elio Ziglioli. Aquestes restes es troben encara a la Universitat Autònoma de Barcelona, on també s'analitzaran les restes de la mare del maqui, mentre que el creuament de l’ADN es farà a la Vall d’Hebron.

 

Restes trobades que podrien correspondre al cos d'Elio Ziglioli. Q. PASCUAL

Restes trobades que podrien correspondre al cos d'Elio Ziglioli. Q. PASCUAL

 

La Generalitat creu que Castellar del Vallès podrà explicar aviat el desenllaç de la investigació. "Estem esperançats però s'ha de tenir en compte que treballar en la recerca després de tants anys és difícil perquè els resultats no poden ser immediats i els processos d'identificació genètica són lents". En altres països, el procés s'ha vist sovint accelerat per la proximitat amb la data de defunció, "però al nostre país no es van activar les recerques després de la Guerra, sinó que va haver-hi la dictadura i la transició, i fins gairebé 70 anys després no s'ha buscat l'Elio". Si, un cop finalitzin aquestes proves de creuament entre la mare de l'Elio i les restes del suposat Elio, no hi ha resultats concloents, "analitzaríem altres possibilitats o hipòtesis".

 

Carme Garcia, a Ràdio Castellar:

 

 

Excavacions arqueològiques al cementiri municipal de Castellar del Vallès. || Q. PASCUAL

L'alcalde de Castellar, la cosina de l'Elio i la directora general de Memòria Democràtica, a les excavacions al cementiri municipal. || Q. PASCUAL

 

L'Ajuntament, a l'expectativa

Per part de l’Ajuntament, l’alcalde, Ignasi Giménez, explica que el consistori està “a l’expectativa de conèixer els resultats definitius de les noves anàlisis genètiques que s’han de fer”. “Com hem fet des del primer dia, des de l’Ajuntament continuarem acompanyant els familiars de l’Elio Ziglioli en tot allò que necessitin i col•laborant amb la Generalitat per arribar fins al final de la història”, sosté Giménez, el qual també apunta que “sigui quin sigui el desenllaç, l’important és donar-lo a conèixer perquè aquest és un exemple clar de recuperació de la memòria històrica”.

 

Excavacions arqueològiques al cementiri de Castellar

El passat 25 de juny es van iniciar les prospeccions arqueològiques i treballs de recerca de les restes del maqui italià Elio Ziglioli. Segons va explicar aleshores la cosina de l'Elio, Enrica Volpi, l’han estat buscant sempre. “Jo no el vaig conèixer però el meu pare, la seva germana, el van buscar a les ambaixades de molts llocs del món". La família directa de Ziglioli va morir sense saber on havia mort. "Tinc a la memòria l'esforç que la meva família va fer per trobar-lo". Volpi es mostrava esperançada perquè tot sortís bé, i de l'alegria que això suposaria per a ella i els seus descendents. "Al seu poble natal, Lóvere, ja tenim un espai per poder enterrar l'Elio".

 

Per la seva banda, la directora de l'excavació al cementiri, Anna Camats, va explicar a l'estiu que "hem localitzat els cossos de dos individus masculins que coincideixen bastant amb la descripció dels dos individus que buscàvem". Les informacions s'havien tret dels textos de l'estudiós Jordi Guillemot i de l'historiador Argimiro Ferrero, "que havien localitzat les actes de defunció d'un maqui italià" i d'un segon home sense cap rastre a seguir per identificar-lo. De moment, afegia Camats, "tot el que hem trobat coincidiria".

 

Volpi recordava al cementiri que va iniciar la recerca de l'Elio a partir de l'any 2000-2002, quan la van avisar que l'Elio podria haver estat enterrat a Castellar. "Vam començar a investigar i ara la cosa està arribant al seu final", deia emocionada. Anna Camat afegia que "la nostra feina és especial en aquests casos perquè hi ha una part emocional important, de justícia social".

 

Anna Camat, directora de les excavacions, amb part del seu equip, al cementiri municipal de Castellar. Q. PASCUAL

Anna Camats, directora de les excavacions, amb part del seu equip, al cementiri municipal de Castellar. || Q. PASCUAL

 

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris