Júlia López Ventura: "Els experts no hem estat didàctics quant al canvi climàtic"

· Quina és la feina que desenvolupa la fundació C40 Cities?
La va crear el 2005 l’alcalde de Londres Ken Livingstone, un gran ambientalista. Volia crear un grup de pressió als estats quan decidien per ells mateixos sobre temes relacionats amb el canvi climàtic. Es va crear juntament amb altres alcaldes de grans ciutats del món. Les ciutats són les grans emissores de gasos amb efecte d’hivernacle però no tenen cap mena de poder de decisió. Disset anys després, C40 és un dels grups més coneguts pel que fa al suport de les grans ciutats contra el canvi climàtic. Treballem amb 96 ciutats i l’organització els dona suport des del punt de vista polític i des del punt de vista tècnic.    

· Què diries a les persones que són negacionistes del canvi climàtic tot i les evidències?
Els diria que escoltin els científics. Afortunadament cada vegada hi ha menys persones que ho són. Considero que els experts hem sigut molt poc didàctics i no ens hem explicat bé.  De fet, en el meu cas, sempre faig servir la meva mare i la meva àvia com a espàrring i, si ho entenen, és que ho he explicat bé, perquè he fet servir un llenguatge més generalista i no tan tècnic. Ho hem d’explicar millor, i una cosa que ha funcionat molt bé és parlar dels beneficis de les mesures contra el canvi climàtic. Hi ha una gran confusió entre canvi climàtic, escalfament global i la qualitat de l’aire. 

· Quins són aquests beneficis?
Hem d’explicar bé que si ens allunyem dels combustibles fòssils i passem a vehicles elèctrics, si aconseguim treure cotxes, elèctrics o no, del carrer per guanyar espai per als ciutadans, millorem la qualitat de l’aire i la salut de les persones, això es tradueix en menys morts derivades de la pol·lució de l’aire, més espai per a aquelles persones que no utilitzen el cotxe, més espai per la gent més vulnerable com la gent gran i els infants... En les últimes dècades les nostres ciutats han estat construïdes per als cotxes. Cal un canvi de mentalitat, explicar per què fem les coses, i no imposar-les.

· Canviar els hàbits de consum també és una de les estratègies?
El consum responsable és la gran frontera. A banda del Black Friday o les festes de Nadal hi ha molts cicles que ens tempten a consumir. La tornada a l’escola, les vacances... El consum responsable exigeix empoderar les persones amb coneixement, per explicar els beneficis d’un consum fet amb més lògica, que respecti els límits de la natura, i explicar la petjada ecològica que té tot el que consumim. Hi ha iniciatives molt interessants en aquest àmbit com l’estratègia de circularitat d’Amsterdam. És important la gestió dels residus amb la filosofia que el millor residu és el que no es produeix. També és molt interessant el concepte de les ciutats de 15 minuts, de tenir tot allò que necessitem a 15 minuts caminant o en bicicleta.

· Les superpotències com la Xina i els EUA també hi tenen molt a dir.
Sí, i també l’Índia, Sud-àfrica i el Brasil. Soc optimista perquè des que Joe Biden va arribar a la presidència dels EUA han passat dues coses molt interessants. La primera llei que va signar va ser portar un altre cop els EUA a l’Acord de París. Una altra de les coses que han passat és la llei de la reducció de la inflació, és a dir, diverses mesures per donar suport a la societat nord-americana en l’augment del cost de la vida. En aquesta llei hi ha mesures per ajudar les ciutats a fer una transició verda. La Xina és un gran focus de treball per a nosaltres. Hi hem vist grans avenços. S’ha compromès a descarbonitzar-se abans de 2060. Veurem.

· La teva feina t’ha portat a voltar molt pel món. Quin ha estat el viatge que més et va marcar?
Vaig tenir la sort que amb 16 anys em van enviar als EUA, a casa d’uns familiars que vivien a Califòrnia, a aprendre anglès. Vaig passar d’un món que per a mi era conegut i segur, a un món molt consumista, individualista, amb uns valors familiars diferents, molt basat en la imatge. Vaig tornar sent una persona diferent i em va donar molta perspectiva. Un altre viatge va ser amb 22 anys, quan vaig marxar al Marroc a fer un voluntariat. Allà em vaig adonar que tenim més coses de les que necessitem. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
El sentit de l’humor 
Un defecte que no pots dominar?
L’autoexigència
Una persona que admires?
La meva mare
Quin plat t’agrada més?
La sopa de fredolics de l’àvia Carme
Un llibre?
Qualsevol de José Luis Sampedro
Un músic?
Ara, Izal. Sempre, Pavarotti
Una sèrie?
‘The Crown’
Una ciutat?
Istanbul
Un viatge per fer?
El sud-est asiàtic
Un racó de Castellar?
Les antigues piscines de Castellar 
Un somni?
Viure a prop del Mediterrani