WhatsApp Image 2020 12 18 at 13.21.11_1440x961
Josep Camps Salvans, paradista de la Fira de Santa Llúcia 
24/12/2020 Actualitat
Josep Camps Salvans: "Nadal és la meva època preferida de l’any, i des de la fira el vius més"

En Josep (66 anys) s’ha passat tota una vida darrere el taulell. Més de 40 anys a la històrica botiga de roba Cal Pascuet, i gairebé 30 a la parada de tions, ponsèties i rams de Nadal que encara conserva a la fira de Santa Llúcia de Sabadell

Rocío Gómez

· Recordes la primera vegada que vas posar parada a la Fira de Santa Llúcia?
I tant! Fa 27 anys, som una mica veterans. Era una paradeta de fira, al Racó del Campanar de Sabadell, amb estructura de ferro i de dos metres d’amplada. Era petitíssima. Amb el temps vam anar prosperant i ampliant la parada. Tenia gairebé 30 anys.

 

· Què et va empènyer a posar-la?
Va ser cosa de la meva dona, que va veure que feien centres de taula, rams, naixements... Li va fer gràcia i em va proposar de fer-ho. Vam demanar permís a l’Ajuntament, ens van acceptar, i des d’aleshores que venim cada Nadal. També tenim parada a Terrassa, i hem participat en fires puntuals, de cap de setmana, a Castellar del Vallès, Caldes, Sallent o Manresa. Ens agrada molt voltar. Ara som poca gent, i no podem acaparar tant, i ens hem dedicat a les parades de Sabadell i Terrassa.

 

· En què us heu especialitzat?
A la parada venem ponsèties, tions, el ram de vesc de la sort, suro, i altres rams de Nadal, com el d’eucaliptus, que està molt de moda. Els fa la meva dona, la Montse. Se’n venen molts i és un èxit rotund. La ponsètia també agrada molt, perquè és la planta típica, una peça més de Nadal. Diria que gairebé a cada casa n’hi ha una. A la parada també havíem venut arbres, però ens hem fet grans i l’esquena ja no respon com abans, i els hem deixat. 

 

· Per què no veneu figuretes de pessebre i altres guarniments?
Per què havies de triar si volies ser una parada verda, com la nostra, o d’artesania. A nosaltres ens cridava més l’atenció això, que està més relacionat amb la natura.

 

· En any un tan complicat com aquest que s’acaba, costa mantenir la il·lusió a la parada?
Sí, ha estat un any molt difícil per a tothom. Fins a última hora, no sabíem si podríem muntar-la. Teníem l’esperança que sí, perquè al novembre l’Ajuntament ens va dir que tiraria endavant. Pensa que nosaltres preparem tions durant tot l’any. Tot i així, fins a l’últim moment teníem la por al cos, però tot ha sortit bé.

 

· Ha estat difícil adaptar-vos a les restriccions de la Covid-19?
Tot ha funcionat molt bé. S’ha gestionat molt bé l’afluència de gent, amb un circuit d’entrada i sortida, amb punts de gel hidroalcohòlic. No s’han produït aglomeracions. La gent ha respost molt bé, tenien ganes de visitar-nos, i han continuat venint a la Fira de Santa Llúcia.

 

· Les festes de Nadal són la teva època preferida de l’any?
Sí, m’agrada molt, és la meva època preferida, per a mi la més bona. A més des de la fira encara vius més Nadal. Comencem a primers de desembre, i són 23 dies a la parada. És maco, i és una cosa que fem de gust. Encara que anem molt cansats, compensa. Ens llevem molt d’hora i tanquem a les nou del vespre. Són moltes hores de fred, i alguns dies de pluja. Són tres setmanes de molta feina, però el resultat val la pena.

 

· Què significa per a tu la botiga de Cal Pascuet?
Cal Pascuet és on he treballat tota la vida, més de quaranta anys. Ha estat la meva feina de cada dia, on he conegut moltíssima gent. A Castellar pràcticament em coneix tothom. La gent venia a la botiga a comprar l’aixovar, és a dir, llençols, tovalloles... Abans també es feien aixovars per  a homes, i les mares venien a comprar els mocadors. Aquest va ser l’èxit de Cal Pascuet. Fins i tot venia gent de Sabadell o Terrassa, i de molts altres llocs. Va ser una empresa familiar fins que el senyor Pascuet es va jubilar, i ho vam agafar un soci i jo. 

 

· Va ser difícil prendre la decisió d’abaixar persianes?
Em sabia greu perquè a la gent li agradava molt venir a Cal Pascuet a comprar, però després de més de 40 anys, em tocava jubilar-me. A la paradeta continuarem, perquè podríem dir que és el meu hobby. 

 

· Què li demanes al 2021?
Espero que sigui una mica millor que el 2020, que ha estat horrible, i que de mica en mica, i amb la vacuna, tot es posi al seu lloc. 

 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Soc massa de bona fe


Un defecte que no pots dominar?
Impaciència


Una persona que admires?
Qualsevol que lluiti per la pau


Una figura del pessebre?
El caganer


Una peça de roba?
Uns pantalons


Quin plat t’agrada més?
Arròs caldós amb llamàntol


Una pel·lícula?
‘Forrest Gump’


Un grup de música?
Queen


Un llibre?
Soc més de diaris


Un viatge pendent?
La Patagònia 


Un racó de Castellar?
El Puig de la Creu

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris