Les entitats que donen suport a persones amb discapacitat i amb malalties mentals s’adapten a les noves circumstàncies
El confinament per la crisi sanitària ha estat un repte per les persones amb discapacitats, amb trastorns mentals i les seves famílies. Les relacions socials i les rutines són essencials per aquestes persones, que van veure, com de cop, quedaven truncades. Entitats i empreses privades dedicades al suport i acompanyament de persones amb discapacitat i amb malalties mentals van fer un esforç per mantenir el contacte i les activitats de manera telemàtica durant el confinament. Ara toca retrobar-se però readaptant les instal·lacions i també la seva manera de funcionar. Un exemple és el Grup Cooperatiu TEB, ubicat al Pla de la Bruguera de Castellar. El monitor ocupacional del TEB Vallès, Sergi Truyols, explica les novetats adoptades després de tornar a obrir el centre. “Des dels diferents espais, tant des del laboral com des del centre ocupacional, hem anat prenent diferents mesures. Distància, higiene, control de temperatura, ventilació d’espais, camins d’entrada i camins de sortida i mascareta permanent. A més s’han fracturat els horaris de descans, per no coincidir i s’han reduït els grups, que fan diferents horaris”.
Les persones amb algun tipus de limitació han demostrat una fortalesa admirable durant aquests mesos. Alguns d’ells, fins i tot, han hagut d’ajudar i fer costat a familiars que han patit el coronavirus. “Ha estat un repte per tothom. Ells han demostrat que s’han empoderat en moltíssimes coses, han estat capaços de superar realitats que en alguns casos han estat bastant crues i han demostrat tenir, malgrat la discapacitat o les limitacions, molta capacitat”.
L’associació sense ànim de lucre Suport Castellar-SM, que atén a persones que pateixen un trastorn mental, també ha modificat rutines. “El confinament ens ha marcat a totes. El tema de les emocions, de l’angoixa i de la por. Ens hem trobat persones que sí que han tingut més necessitats de suport, però altres persones, en canvi, ens han sorprès perquè tenien molts recursos propis a nivell de cura emocional, per fer front a la situació”, ha assegurat Míriam Movilla, coordinadora del Club Social de Suport Castellar.
Des de l’entitat asseguren que hi havia moltes ganes de retrobar-se. Per fer-ho, s’han adaptat retornant a l’activitat presencial amb totes les mesures de seguretat, introduint activitats de forma gradual i en grups reduïts: “El Club Social, per exemple, abans estava obert tota la tarda, i podien entrar i sortir, és un espai comunitari per compartir. Ara, hem de controlar l’aforament i fem les activitats amb cites programades”, detalla Movilla.
La col·laboració comunitària és el que més mou a aquestes entitats. “Volem agrair a entitats com Sona Swing, la Coral Pas a Pas o el Centre Karuna que hagin continuat amb les activitats durant el confinament, fent les sessions i els assajos de manera telemàtica. O a l’Ajuntament, que ens va permetre continuar amb l’activitat dels horts. Salut mental som tots”, diu la coordinadora del Club Social. Movilla tampoc s’ha oblidat dels usuaris “per la seva paciència i fortalesa davant de tanta incertesa i preocupació” i de la feina de l'equip de voluntaris i de professionals de Suport Castellar, “que han donat el màxim per poder seguir oferint els nostres serveis al llarg de tota l'etapa de confinament i actualment, d'activitat presencial”.
Des del TEB han volgut guardar un petit testimoni d’aquest moment tan complex i han entrevistat 23 persones amb discapacitat i les seves famílies i també alguns monitors i monitores que els han acompanyat a les Llar-Residència i al servei de Suport a la Vida Independent. El resultat és una sèrie de vídeos que han anomenat ‘Des d’una altra normalitat’.
