Eric Rubio: "M’agradaria poder competir al campionat AMA de Supercross"

· Com comences en el món del motocròs? 
Al meu pare li agrada el motocròs i li va regalar una moto al meu germà gran Aitor. No li va agradar gaire i jo, amb tres anys, vaig tornar-me boig per provar la moto. Al final me la van deixar i muntava tot sol.

· De fet no sabies ni muntar en bici en aquell moment...
Tenia una bici d’equilibri, però encara no sabia anar sol. Anar en moto va semblar-me més fàcil d’aguantar l’equilibri. Vaig aprendre a anar en bici amb quatre anys.

· I aleshores vas passar a les minimotos d’asfalt.
Va agradar-me més la moto d’asfalt i vaig començar a aprendre en velocitat. Vaig estar a dues escoles i competint en la Lliga Interescoles. Però era el més petit i em costava molt ser competitiu.

· I llavors vas decidir marxar a fer motocròs.
No em divertia gaire i en terra podia fer salts i estava més content. Amb la minimoto competia amb nens molt més grans i no podia fer res, tot i que no quedava últim!

· De quina forma et va canviar la vida el motocròs?
En el motocròs el pilot importa més. Tinc més amics i tot i ser un esport més complicat i més físic, de seguida vaig ser molt més competitiu. Com que no tenia l’edat mínima per fer curses vaig estar un any entrenant-me per estar preparat. 

· I quan va arribar el moment, als 5 anys, vas començar a guanyar.
Vaig començar al campionat ACCEMA, unes curses adients per al meu nivell. Al principi em costava guanyar, però vaig seguir entrenant molt per millorar.

· I aleshores vas entrar a la Dany Rodríguez Academy.
Al principi m’ensenyava el meu pare, però va arribar un moment en què necessitava aprendre més, perquè sempre el guanyava. Vam anar  amb el Dany i amb ell estic aprenent molt per poder ser més competitiu i guanyar.

· Quan et poses el casc, et brillen els ulls i et transformes.
Damunt la moto m’ho passo molt bé! És el que més m’agrada. Sempre penso que ho faré bé.

· Fins i tot tens rituals abans de començar les curses.
A la línia de sortida, quan estic concentrat, repasso mentalment tot el circuit i en lloc d’accelerar, com fa tothom, començo el meu compte enrere de manera diferent per sortir abans que la resta i per no trencar la moto.

· I no et fa por saltar tan alt?
Quan estic a l’aire aprofito per descansar. M’agraden molt els salts!

· Com va ser la primera victòria?
Va ser en una cursa americana a Borrassà, a Girona. Era hivern i feia molt de vent i de fred. La pista estava plena de fang, però m’agraden les condicions difícils. El meu pare es va tatuar la data al braç.

· Quin ha estat el teu millor moment fins ara?
A la Rostollada d’Avià de la temporada passada. Estava tot mullat i vaig aconseguir doblar tots els que competien contra mi. Vaig divertir-me molt, a més de guanyar la cursa.

· I el pitjor?
La primera vegada que vaig anar a Rufea, en una cursa de l’any passat, al primer revolt un altre pilot es va estavellar contra mi. Sortia desè a la cursa del campionat de Catalunya i, al topar, la moto va sortir volant. Va atropellar-me i no em va demanar ni perdó.

· Quin és el teu gran referent en el motocròs?
M’agrada molt el pilot alemany Ken Roczen, que fa Supercross als Estats Units. Va ser campió del món d’MX2.

· On t’agradaria arribar?
M’agradaria poder ser pilot professional, fer curses als Estats Units del campionat AMA de Supercross, poder anar també als X-Fighter i fer Freestyle com el Xavi ‘Jabato’ Dols, un referent per a mi, que tinc la sort de tenir a prop, ja que també és de Castellar. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Valent

Un defecte que no pots dominar?
Tossut

Una persona que admires?
Ken Roczen

Un color?
Taronja

Un animal?
Lleopard

Un grup de música?
Desiigner

Un país?
Bèlgica

Un circuit?
L’Ametlla Park

Un Supercross?
Las Vegas

Un llibre?
Capità Calçotets

Un videojoc?
Guns ‘n’ bits