"Els músics som molt més productius quan cantem al desamor"

· Què vas sentir la primera vegada que vas pujar dalt d’ un escenari?
Recordo perfectament aquella emoció. Estava cagat! En aquella formació només tocava l’harmònica i feia cors en algunes cançons. Amb els anys es va dominant aquesta sensació però continuo tenint nervis abans de pujar dalt de l’escenari. El dia que no en tingui, anirem pel mal camí.

· A la teva família hi havia músics?
El meu avi, per part de mare, va ser bateria d’un bon grapat de big bands i orquestres que tocaven a festes majors, envelats, etc. Per sort, no he heretat les seves habilitats i així deixem tranquil al nostre bateria, en Ferran. Els meus tiets també es van dedicar durant una temporada al món de l’espectacle de manera professional, i la meva mare també durant uns anys

.
· Diuen que als músics feliços els costa compondre. Què n’opines?
Totalment cert! Els músics som molt més productius quan cantem al desamor, a l’amor impossible. És una perspectiva que sempre agrada més. Per tant, és una sensació agredolça perquè quan tens la sort de trobar ‘algú’, és com si el flux compositiu anés a parar a un altre lloc. Malgrat tot, es troben altres maneres de compondre.

· Què és el més dur de ser músic?
Aconseguir una continuïtat de concerts que et permetin pagar les factures. Potser no totes però sí algunes perquè doni sentit a allò que estem fent. Sovint molts bars i promotors només contracten bandes o solistes  que facin versions, tributs o bandes consolidades que arrosseguin molt de públic perquè el promotor estigui tranquil i no tingui pèrdues. I és per això que de vegades acabes cedint.

· Per contra, quin ha estat el teu millor moment?
L’actual. Amb el temps te n’adones que està molt bé tenir una fita, un objectiu a mig o llarg termini, però el que has d’assaborir és el viatge que estàs fent i amb qui el fas. Les vivències, els riures, les lliçons. Cada dia viscut amb ells és una estrofa més en la nostra cançó.   

· Cap a on va el món de la música? A hores d’ara conviuen grans discogràfiques, talent shows i campanyes de micromecenatge.
El món de la música sempre està en constant evolució i així ha de ser. Si no, no sorgirien nous artistes. El model de promoció de les grans corporacions no és vàlid per a nous grups. A hores d’ara, les xarxes socials representen el 70% de la promoció d’un grup de música i s’ha de treballar molt en aquest àmbit per aconseguir una presència notòria i que tingui un cert impacte. D’altra banda, els talen shows només serveixen per omplir les butxaques dels grans grups a costa de la il·lusió dels artistes que busquen una oportunitat.

· Quan decideixes crear Sin Noticias de Alicia i per què?
En el grup en què estava feia molt de temps que intentàvem fer coses  i ens vam acabar cremant. Necessitava una via d’escapament a nivell creatiu, compondre sol per tal de poder reafirmar-me com a músic.  Necessitava descobrir-me com a ‘frontman’. Abans compartia el micròfon però sabia allò que veritablement volia fer. Era un moviment que necessitava fer i vaig tirar endavant.

· Presenta’ns la banda.
La banda està formada per Ferran Llobet a la bateria i als cors, Fabio Marcón al baix i als cors, Pascu Gallego a la guitarra solista i segones veus, i jo mateix a la guitarra rítmica, veu i composició de les cançons.

· Sou habituals de l’escenari de Cal Calissó però aquest dissabte us podrem veure a Razzmatazz.
Exacte! Ens hem pres aquest concert com una fita per assolir. Sempre hem volgut tocar a sales  on les veus, la bateria i les guitarres se sentin bé  i s’entenguin. Això és una cosa que no passa sovint. Hi ha poques sales condicionades per sonar fort. A més aprofitarem per enregistrar el concert en vídeo. Ja vam tocar a Razzmatazz quan vam presentar el disc.

· Quins són els vostres reptes de futur?  
A curt termini, començar a gravar el nostre segon disc i presentar-lo arreu del territori, a sales, festes majors i festivals. També ens agradaria col·laborar amb algun artista important com Los Zigarros o  Carlos Tarque.

11 RESPOSTES

Un tret principal del teu caràcter?
Rialler

Un defecte que no pots dominar?
Impaciència

Una persona que admiris?
La meva mare

Un animal?
El gos

Quin plat t’agrada més?
Sushi

Una pel·lícula?
‘Salvar al soldado Ryan’ d’Spielberg

Un disc?
‘Born to run’ de Bruce Springsteen

Un músic?
Bruce Springsteen

Una cançó?
‘Thunder Road’ de Bruce Springsteen

Quin concert t’agradaria haver vist?
Qualsevol de Queen amb Freddy Mercury

Un viatge pendent?
La Ruta 66 als Estats Units