Elías Sánchez: "Crear videojocs és més divertit que jugar. No tinc temps per fer-ho"

· Quan vas començar a introduir-te en el món dels videojocs?
Vaig començar a dibuixar com tots els nens. Sempre m’havien agradat els còmics, les pel·lícules de dibuixos animats i els videojocs. Em vaig fer les caràtules de les còpies pirates que gravava en un radiocasset de doble platina. Ho feia amb el meu germà. Al barri, quan vivia a Sabadell, amb nois que programaven, vam començar a fer coses per a videojocs.

· A part de videojocs, també has fet còmics?
Sí, he publicat en editorials franceses. Ho alternava amb feines de videojocs en diferents empreses.

· Jugues als jocs que dissenyes?
És clar, s’ha de jugar i hem de veure bé com va el joc, les característiques i condicions que té perquè el que dibuixem es pugui representar. Normalment faig disseny de personatges o decorats que surten al joc que s’han d’encaixar, que quedin bé, que tinguin les mesures i el moviment que necessita. Per exemple, el personatge de Rime, que és un nen petit que vaig crear, ha de tenir una mida exacta o una manera de moure’s. Hem de fer molts dibuixos de com actua. 

· Tota la feina la fas directament a l’ordinador o prèviament elabores un esbòs a mà?
La meva feina no és com la d’un il·lustrador, que fa una obra acabada. Nosaltres, els artistes conceptuals, podem utilitzar qualsevol tècnica que serveixi per a la idea dels dissenyadors. Quan vaig començar, sí que  feia un dibuix a mà, l’escanejava i el pintava. Ara ja fa temps que faig la feina directament a l’ordinador. També es poden fer servir fotomuntatges, retoc i fins i tot algunes coses en 3D.

· Treballes per a diferents consoles de videojocs?
Sí, Playstation, Xbox. Ara he fet un joc per a Stadia, un servei de subscripció per a videojocs en el núvol operat per Google. També he fet una versió de Rime per a Nintendo Switch. Des de fa uns anys treballo només per a videoconsoles.

· Quines directrius tens a l’hora de crear personatges com a ‘Rime’?
Vam estudiar molt el que és el paisatge del Mediterrani i teníem referències artístiques com Sorolla o Giorgio de Chirico. Tot aquest art intentàvem adaptar-lo al que és un joc, que és com fer un Lego amb il·luminació i detalls. Va ser una feina de tres o quatre anys.

· Vas ser director d’art del videojoc ‘Sexy brutale’. De què va el joc?
És una mena d’aventura gràfica. S’han produït diversos assassinats en una mena de mansió. El jugador ha retrocedit en el temps i ha d’evitar els assassinats que s’han produït.

· Pot plasmar-se una exposició o diferents arquitectures en un videojoc?
Et fixes en les coses de cada dia, de l’arquitectura que veus o de la natura. Has de ser molt curiós i interessar-te fins i tot per un documental de robòtica.

· T’ho passes bé?
Crear videojocs és més divertit que jugar. De fet, no tinc temps per jugar.

· Qui encarrega la feina té pressa, vol resultats ràpids?
Va per èpoques. Quan s’ha de complir amb els publishers, cada 3 o 6 mesos, quan s’apropa la data potser no estem tan pendents de l’art o per veure com ho fem i hem de lliurar el contingut. És molt divertit treballar amb videojocs, però de vegades pot ser una mica estressant, perquè mai se sap si tindrà èxit.

· Treballes des de casa?
Sí, treballo vuit hores com si fos en una oficina, estic tot el dia connectat i vaig enviant dibuixos. Em van dient, corregeixo coses, els torno a enviar... 

· Us coneixeu, els diferents  artistes conceptuals de videojocs ?
Sí, estem bastant en contacte. Tenim bastantes coses en comú, tant amb qui has treballat com aquells qui coneixes pel seu treball. 

· Els japonesos són els reis?
Treballen una mica diferent. Aquí improvisem més, som més caòtics, ells són més rigorosos i endreçats. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Despistat

Un defecte que no pots dominar?
Obsessiu

Una persona que admires?
El jugador Xavi Hernández

Quin plat t’agrada més?
Sèpia amb patates

Un joc?
Final Fantasy

Un desenvolupador de joc?
Yoshitaka Amano

Un músic?
Joe Hisaishi

Una pel·lícula?
‘Blade Runner’

Un llibre?
‘Frankenstein’, de  Mary Shelley

Un lloc de Castellar?
El passatge de darrere de l’església

Un comiat?
‘Hasta luego, Lucas’