Tomàs Alcoverro, expert en Orient Mitjà, va parlar sobre el seu darrer llibre de memòries 'Tot està per dir' amb el també periodista i corresponsal Plàcid Garcia-Planas
Dimarts 13 d’abril l’Aula no va acollir una conferència com fa habitualment sinó una conversa entre dos grans periodistes, Tomàs Alcoverro i Plàcid Garcia-Planas, per parlar-nos del seu llibre Tot està per dir, unes memòries dialogades, fruit de l’amistat i el respecte mutu entre dos periodistes de dues generacions, que representen dues mirades sobre el periodisme i sobre la vida de reporter
Tomàs Alcoverro és llicenciat en Dret i Periodisme, i ha treballat a El Correo Catalán i La Vanguardia, ABC, Destino i Cuadernos para el dialogo. Ha estat corresponsal a Atenes, Paris i finalment Beirut, des d’on ha cobert tots els conflictes de l’Orient Mitjà dels últims cinquanta anys, i ha estat testimoni directe de tots els esdeveniments importants de la turbulenta història d’aquella zona de món. Se’l considera un dels més reconeguts observadors europeus del món àrab, en haver cobert guerres, invasions, cops d’estat, intifades entre altres fets històrics . També ha publicat diversos llibres, i ha rebut la Creu de Sant Jordi, el premi de periodisme Vázquez Montalbán, el premi a l’Ofici de periodista del Col·legi de Periodistes de Catalunya, els premis de periodisme Godó, Gaziel, Cirilo Rodríguez i Ortega y Gasset i la Cruz Isabel la Católica
Per la seva banda Plàcid Garcia-Planas és reporter i redactor en cap de la secció internacional de La Vanguardia, i ha cobert entre altres, la desintegració de l’antiga Iugoslàvia, les guerres del Golf Pèrsic, i els conflictes del Líban, l’Iraq, Líbia, Afganistan i la problemàtica relació Israel-Palestina. També és autor de diversos llibres , i del 2016 al 2019 va ser director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya
En el llibre Tot està per dir, Alcoverro repassa la seva trajectòria com a corresponsal en un llibre-entrevista, de la mà de Garcia-Planas. Diuen que és un llibre inclassificable, lleuger i profund a la vegada, però dubtant si classificar-lo d’obra de memòries, de conversa entre amics, d’interrogatori, o tot a la vegada. Diu Garcia-Planas que el va burxar per aconseguir treure’n el millor de les experiències viscudes per Alcoverro, perquè “no hi ha memòria sense incomoditat”, i que això, afegit a l’amistat entre els dos, va permetre a l’entrevistador ser més incisiu i més íntim per aconseguir les millors respostes. Les converses són el fruit de llargues videotrucades entre Barcelona i Beirut durant els mesos de confinament la primavera del 2020, on es parla de la vida, la por o el pes de la condició humana en la geopolítica. . I malgrat que el propi Alcoverro diu que és un llibre pessimista, on expressa cert desencís, és un llibre del tot sincer i honest i és per sobre de tot un cant a la vida.
La conversa a l’Aula entre Alcoverro i Garcia-Planas va anar fluint sense guió entre les vivències del primer al convuls món àrab. De l’enterrament de Nasser a Egipte, fins al retorn de Khomeini a l’Iran, de les guerres libaneses a l’ocupació turca de Xipre, de la revolució islàmica d’Iran a la guerra Iran-Iraq , del Setembre Negre d’Arafat als mitificats quibuts israelians, de les primaveres àrabs a l’última gran explosió al port de Beirut. Però també hi va haver espai per les anècdotes, com el dinar amb Gabriel G. Márquez, les vivències del maig del 68 a Paris, les trobades amb Josep Pla o el retorn de l’exili de Josep Tarradellas
Podeu recuperar la conversa íntegrament en el següent podcast:
