L’emocionant homenatge a Víctor Nuño Salvador permet arrencar una entitat per prevenir riscos laborals adreçats als joves que comencen a treballar
Una hora abans que arrenqués a l’Auditori l’espectacle flamenc d’homenatge a Víctor Nuño Salvador, mort ara fa un any d’un accident laboral al polígon del Pla de la Bruguera, el públic ja feia cua. Tothom que va voler ser present aquest dissabte al festival sabia perfectament la lloable causa que hi havia al darrera: a través de taquilla inversa, l’homenatge també havia de servir per tirar endavant l’Associació Víctor Nuño Salvador, entitat promoguda per la Noelia Salvador, mare del Víctor, i que pretén incidir entre el jovent en una qüestió tan complexa com són els riscos laborals. Però, no ens enganyem, també tothom sabia que malgrat hagi ja passat un any de la pèrdua del Víctor s’estava donant tot l’escalf possible a la seva família. Per això, s’havien fet diverses pancartes amb el lema ‘No muere quien no se olvida’.
Així va quedar palès, pocs minuts després de les 6, quan amb el cor encongit les 300 persones que omplien l’Auditori van aclamar els primers passos de ball protagonitzats per la mare del Víctor, Noelia Salvador, integrada en el grup de ball de la Casa d’Andalusia de Castellar, entitat que va ajudar en l’organització de l’esdeveniment. Poques vegades, s’ha pogut viure a l’Auditori de Castellar un moment tant emotiu, ple d’amor maternal com quan la Noelia va dipositar la seva mantellina sobre el seient de la moto del seu fill, instal·lada a l’escenari en la primera part de l’espectacle. Exorcitzar el dol d’aquesta manera tan personal i a la vegada poètica va encomanar totes les actuacions dels grups de ball així com la intervenció del ‘cantaor’ Rafa Bueno. El propi Bueno va haver d’admetre al públic que mai s’havia trobat una actuació amb "tanta emoció a flor de pell". I així es va arribar al colofó de la nit quan Rafa Bueno va cridar a l’escenari els pares i la germana petita del Víctor per interpretar una versió estremida de ‘Gloria a tí’, de Rosario Flores, una balada flamenca que conté versos com “Y yo subiré/ A las estrellas cuando tú me llames/ Y ahí te esperaré/ Toda la vida hasta mi muerte/ Y yo te veré/ Serás mi gloria, mi destino y mi amanecer”.
Corprenedor final que, a més, va comptar amb unes paraules d’agraïment de Noelia Salvador a la seva professora de ball -Lorena- per ajudar-la “a iniciar aquesta aventura”. “Tant de bo, això sigui el principi d’una cosa gran. Lluitaré per l’associació i pel meu fill”, va dir ja sense contenir l’emoció.
L’associació Víctor Nuño Salvador que tot just arrenca persegueix oferir formació en riscos laborals entre la població jove perquè, com va explicar abans de l’espectacle un portaveu de la família, es puguin evitar casos com el que va patir el Víctor. De fet, ja va anunciar que aquest gener s’iniciarà una primera formació en riscos laborals per a carretoners i per feines elevades. Els assistents van poder col·laborar econòmicament a través de taquilla inversa però també es pot enviar un Bizum al telèfon 629 952 610.
Víctor va morir en accident laboral en una empresa del ram del metall ubicada al polígon del Pla de la Bruguera, Ferros Sabadell, quan tot just portava 12 dies a la feina. Hi ha en marxa una procés judicial per dirimir responsabilitats sobre el cas.
Noelia diposita la seva mantellina després de ballar al seient de la moto del seu fill || Q. Pascual
