Entre les principals propostes, el ple de febrer va renovar el convenir amb l'OSB i va donar suport a QuimTorra. L’equip de govern va tombar la moció d’ERC d’estudiar expropiar l’antiga caserna de la guàrdia civil
El ple municipal de febrer va aprovar per unanimitat renovar de cara als pròxims tres anys el conveni amb l’Obra Social Benèfica (OSB) -institució històrica amb la qual l’Ajuntament manté vincles de gestió i que ofereix places de residència concertades per la Generalitat-. Per al 2020, l’administració municipal aportarà una subvenció de gairebé 200.000 euros: uns 53.000 euros per a inversions noves i la resta per pagar interessos i amortitzacions de préstecs. El primer tinent d’alcalde, Joan Creus, va reclamar durant l’explicació del conveni “una millora del finançament del tercer sector” per part de la Generalitat.
El portaveu del principal grup de l’oposició, Rafa Homet, va recordar que l’OSB “continua sortint de la crisi i es mantenen les deficiències estructurals”. En aquest sentit, Homet va demanar una taula dels grups municipals i del Patronat que regeix l’OSB per “consensuar una estratègia a llarg termini”. Per part del portaveu de Junts per Castellar, Pau Castellví, també es va demanar públicament “una reflexió serena” sobre el paper què ha de jugar la institució “en un escenari a llarg termini tenint en compte les necessitats que es poden generar per part de la gent gran d’aquí a 20 anys”. Fins i tot va deixar oberta la porta a pensar “nous emplaçaments” per a un equipament que porta 90 anys al servei del poble ubicat entre els carrers Mestre Ros i Hospital.
Per part de l’equip de govern, l’alcalde Ignasi Giménez va matisar a l’oposició que els problemes estructurals de l’OSB “també els pateix globalment el tercer sector a Catalunya” i va recordar que la Generalitat fa 10 anys que manté la mateixa aportació econòmica per a les places concertades. “Calen més recursos públics per part de la Generalitat”, va reclamar Giménez, confiat que els possibles nous pressupostos siguin aprovats per Parlament. El portaveu d’ERC va insistir que, al seu parer, els problemes estructurals de l’OSB van més enllà de la crisi del tercer sector i que cal afrontar “problemes de fons com l’actual ubicació”.
L’apartat de mocions va incloure temes variats de la mà de l’equip de govern, ERC, Junts i Ciutadans. Junts per Castellar va aconseguir tirar endavant la seva proposta “contra la inhabilitació de Quim Torra” per part de la JEC, a l’espera que el Suprem faci que la sentència sigui ferma, gràcies a l’abstenció de l’equip de govern i el suport d’ERC i la CUP. Segons va defensar el portaveu de Junts, Pau Castellví, la seva proposta demanava suport “als drets humans fonamentals i a la sobirania del Parlament”. També va qualificar la sentència contra Torra d’injusta i cruel, “lluny dels paràmetres europeus”. Només va rebre el ‘no’ del regidor de Ciutadans Matías de la Guardia qui va recordar que “incomplir les lleis comporta conseqüències”. “No es poden trencar normes bàsiques i Torra sabia que estava cometent un delicte de desobediència”, va matisar De la Guardia. Com era presumible, ERC i la CUP van votar-hi a favor. Dolors Ruiz (ERC) va denunciar que a Espanya “s’estan vulnerant drets humans” i que el conflicte només es pot resoldre “amb diàleg entre Catalunya i Espanya”. Marga Oncins (CUP), segurament pensant en clau del que va passar dilluns al matí al Parlament, va subratllar que “Torra és el president escollit pels ciutadans i no es pot acceptar que l’Estat decideixi qui pot ser el nostre president”.
Qui no va poder tirar endavant la seva moció va ser C’s. La seva proposta, “de suport als òrgans constitucionals i contra les concessions als grups independentistes per part del govern central”, va rebre el vot negatiu de tota la resta de grups.
L’equip de govern sí va aconseguir el suport de l’oposició en una moció que alertava sobre les denegacions d’ajuts al pagament del lloguer a 25 famílies de Castellar a causa de l’actual sistema legal, i que representen uns 50.000 euros. La proposta insta el govern de la Generalitat a “ampliar els ajuts per al lloguer social i obrir el ventall a les famílies que puguin tenir dret a demanar l’ajut”, segons va detallar el regidor de Planificació, Pepe González.
Segurament, el debat de més intensitat es va donar amb la moció d’ERC per la recuperació de l’edifici de les antigues escoles escolapis i posterior caserna de la guàrdia civil de Castellar. L’edifici és propietat de l’ordre religiosa malgrat l’intent de l’Ajuntament de recuperar-lo via tribunals quan va marxar la Guàrdia Civil (la vídua Tolrà l’havia cedit als escolapis originàriament) i es troba en un estat de gran degradació. En aquest sentit, Oriol Martori (ERC) va defensar “instar els escolapis a presentar a l’Ajuntament un informe sobre l’estat de l’edificació i que s’asseguri la seva conservació i seguretat”. La moció també posa sobre la taula “estudiar” una possible compra o expropiació per part de l’Ajuntament donat el valor que li atorguen “els 120 anys de memòria i servei al poble” i que “no acabi sent substituït per un simple edifici plurifamiliar”. El regidor de Planificació Pepe González va titllar la moció “d’esbiaixada”, va recordar que l’edifici “sempre ha estat privat” i que “tots els informes tècnics i especialistes consultats en els darrers temps aconsellen l’enderroc” -tret de la Capella de Montserrat i l’espai del grup pessebrista-. Fins i tot, González va avançar que els escolapis podrien presentar en breu una sol·licitud de llicència d’enderroc per posar el solar en venda. El regidor responsable de l’àrea considera l’expropiació una opció “poc intel·ligent” sobretot pels grans riscos econòmics que pot comportar. Martori, però, va reiterar que es tracta “d’una voluntat política” no acabar tirant a terra “120 anys d’història”.
