13/04/2018 Opinió
Valors, república, abril i 1-O
Josep Maria Calaf

Segur que els lectors hauran aixecat una cella quan han fet una primera lectura del títol on es relacionen quatre paraules amb aparent poca connexió. Els més perspicaços  potser hauran aixecat les dues celles quan han vist poca relació entre república i abril. I els més intel·ligents (que són la majoria i que sempre llegeixen aquesta columna) s’hauran quedat, a més a més, amb la boca oberta quan han vist que es relaciona república amb el referèndum de l’1 d’octubre. Intentaré desfer aquest momentani desencaixament facial.
I per fer-ho m’aprofitaré d’algunes veritats acceptades globalment i aplicables localment.
El republicanisme és, en essència, comunitari ja que el seu subjecte polític és sempre col·lectiu. I és, tanmateix, profundament demòcrata ja que estableix que la consecució de tots els objectius, basats més en les necessitats que en les utopies, només es poden aconseguir a través de la voluntat de la seva gent. I la millor manera de participació democràtica són les eleccions i els referèndums on la població pot expressar lliurament cap a on vol orientar el seu futur. Aquesta reflexió connecta, crec, prou encertadament república i referèndum.
Però ens cal lligar més coses. Per exemple valors i república. Som-hi!
Podem dir, d’una manera resumida, que la República posa com a factor fonamental el valor públic i el bé comú. I això no hi ha més remei que entendre-ho com a oposició de monarquia, d’aristocràcia, d’oligarquia o de dictadura. O si voleu com a sinònim de llibertat, d’ètica, d’igualtat, de compromís i d’humanisme. Tots aquests valors juntament amb els de participació, pacifisme i corresponsabilitat es varen donar en l’actitud cívica de la ciutadania en el referèndum del passat 1 d’octubre. Aquella gran victòria col·lectiva que aquest Estat venjatiu encara no ens ha perdonat però que, de cap manera, ens podrà prendre mai!
En l’excel·lent article del Rafa Homet de la setmana passada ja s’exposava el premi dels valors republicans en la ciutadania que va fer possible l’1-O.  Aquest meu d’avui només vol significar la necessitat de la república com a objectiu, la democràcia participativa com a instrument per arribar-hi i els valors com a elements sustentadors i motivadors per aconseguir una societat més justa, més lliure, més igualitària, més humana i més ètica. Al capdavall la lluita per la república és la lluita contra la ignorància.
Aquest es el nostre projecte polític. Potent i ambiciós. Evidentment discutible i, si cal, criticable. Però, tanmateix, real i vigorós. I, en contrast, algú em pot explicar quin és el projecte polític dels partits espanyols, o les seves oligarquies, en relació a Espanya i a Catalunya?. Quin altre objectiu tenen que no sigui evitar canvis que els moguin del poder?
Algú respondrà que una possibilitat és el federalisme. És creïble aquesta aposta donant suport a una monarquia en la que diuen no creure-hi? És raonable quan es presumeix d’una transició que accepta la legitimitat de l’hereu del franquisme? És possible quan s’avala la repressió en contra de les llibertats i els drets?. És realitzable quan s’empara al govern més corrupte d’Europa sense promoure alternatives possibles? És factible quan s’aposta per l’espanyolisme més ranci i tacat sovint de feixisme?
Altres respondran que la solució és l’Espanya de les plurinacionalitats. És un projecte sense possibilitats de futur a la vista del calladets que estan davant l’agressivitat dels que no accepten cap altre marc polític que el del domini, la imposició i la temorització.
I tu, amic lector, en quin projecte et se’ns més identificat?

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris