468  Violant, Jeronima, Eulalia_617x412
06/04/2018 Opinió
Tres bruixes castellarenques: Violant, Jerònima i Eulàlia
Sílvia Sáiz

La bruixeria és un poder malèfic exercit per una persona que té un pacte amb el dimoni: les bruixes i els bruixots. Aquest poder diabòlic feia transformar persones en animals, provocava, mitjançant sortilegis, la caiguda de pedra i la pèrdua de collites, gelades i tempestes, emmalaltia els animals... en fi, tota mena de desastres.
Els actes màgics de les bruixes i els bruixots són els que van mantenir l’essència de la bruixeria ja que la pràctica individual de l’activitat feia molt difícil determinar i esbrinar qui ho practicava; l’escombra i el calderó han estat els símbols més característiques d’aquest món i el coneixement que tenien de les propietats de certes herbes i l’elaboració de pocions i ungüents feien d’aquest món un univers molt rural. La gran majoria de les dones que van ser acusades de bruixeria vivien en un entorn rural, i coneixien molt bé les propietats de moltes herbes remeieres que es trobaven al bosc. 
Els delictes atribuïbles a les bruixes són molt extensos; qualsevol mal produït per causes naturals i que no era conegut ni se li podia donar una explicació lògica, es considerava un acte de bruixeria. Es creia que les bruixes no podien plorar ja que aquest era un acte massa humà per unes dones que, si tenien alguna dolença només podien xisclar o cridar. 
Tradicionalment, les dones són les que han estat acusades de practicar la bruixeria i, molt sovint, eren dones amb defectes físics o socialment marginades; només calia que una dona portés una vida fora del comú perquè se la relacionés amb la bruixeria, una pràctica que atemoria a tothom. Molts pobles catalans tenen relacionats processos de bruixeria i Castellar n’és un d’ells.
El 25 de novembre de 1619 es té notícia d’un procés a les terres del castell de Castellar. Aquestes diligències van sorgir arran de la delació d’algunes dones de Caldes de Montbui que havien estat acusades de bruixeria després de ser sotmeses a tortura i que van donar els noms de tres dones de Castellar que practicaven aquestes arts. Aquests dones eren Violant Carnera de les Arenes, dona d’Antic Carner, Jerònima Muntada, dona de Miquel Muntada i Eulàlia Oliveres, coneguda com la Buigues, casada en primeres núpcies amb Sebastià Buigues i en segones amb Lluc Saulet, estranger de nació francesa.
En el procés se les acusa de renegar de Déu i dels sants i, en canvi, reverenciar el dimoni tot adorant-lo i reverenciant-lo com a senyor del món tot demanant la seva empara i la seva protecció; també se les acusa de matar i emmetzinar homes, dones, criatures i animals de tota mena, fer caure pedra, neula o boira i fer caure conjurs sobre els fruits de la terra. Arran d’aquestes acusacions les tres dones foren tancades, en un primer moment, als calabossos del castell de Castellar.
Pocs dies després d’haver estat detingudes el batlle de Castellar va considerar que calia allunyar aquestes dones de la vila i va sol·licitar al batlle de Sabadell un lloc idoni per sotmetre-les a tortura per tal que reconeguessin la seva activitat de bruixeria; aquest lloc fou l’Hostal d’en Ferrer.
A setze de desembre de 1619 segueixen les diligències judicials a Sabadell i s’acusa a les tres dones d’haver comès i perpetrat grans i enormes delictes pels que es considera que mereixen ser greument castigades amb penes corporals. Violant fou interrogada el 17 de desembre, Eulàlia el 18 i Jerònima el 21. Aquestes acusacions compten amb cinc testimonis acusadors dels diferents actes de bruixeria que havien practicat i malgrat que van tenir l’assistència d’advocats defensors aquests no van portar a terme la seva tasca amb gaire professionalitat. 
Les tres dones van ser torturades: Violant Carnera de les Arenes el 23 de desembre de 1919 a Sabadell i Jerònima Muntada i Eulàlia Oliveres ho foren el 4 de gener de 1920 i, finalment, totes tres van ser sentenciades a mort.
No sabem la data exacta de la seva execució però sabem que van ser penjades. En un document de maig de 1620 el procurador fiscal reclama a Jacint Cusidor, pubill i propietari de Castellar les tretze lliures amb què havia promès de contribuir a les despeses del procés de bruixeria.
La Violant, la Jerònima i l’Eulàlia foren tres de les quatre-centes persones executades per bruixeria a Catalunya entre 1616 i 1622.

 

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris