Fa poc més d’una setmana es va fer palès a tots els mitjans de comunicació els enregistraments il·legals a la presó d’Estremera dels presos Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Turull fent diverses tasques: jugant a tenis, impartint classes, escombrant, etc.
Els periodistes que presentaven la notícia s’exclamaven –i amb raó- de la vulnerabilitat que s’havia produït de la intimitat de les persones enregistrades, que s’haurien de demanar accions legals a les institucions penitenciàries i que és sabés qui o quins eren els responsables d’aquest acte ignominiós.
Fins aquí tot correcte per part dels mitjans de comunicació, però –sempre hi ha un però- aquests mateixos comunicadors publicaven el visionat d’aquestes imatges en pro –segons ells- de la informació, o sigui, criminalitzen el fet, però al mateix temps s’aprofiten d’aquest suposat delicte per esbombar-lo de la forma més ignominiosa, amb una doble moral, i per interessos econòmics. Tot s’hi val per tal de tenir una bona audiència, la informació ha d’estar per sobre de ser coherents entre el que es diu i el que es fa i ho justifiquen tot demostrant poca ètica professional.
Que no ens prenguin el pèl, si no és ètic ni legal que s’enregistrin imatges dins d’una presó, com pot ser ètic que es publiquin? No tot s’hi val!
Estem en un moment històric on els valors sembla que valguin poc, menyspreem o banalitzem la serietat, l’ètica, i en canvi justifiquem la doble moral i ens convertim tots en uns aprofitats de qualsevol circumstància que ens beneficiï a qualsevol preu. Hem perdut el nord i no ens podem permetre perdre ni el nord ni la vergonya.
