Quan Montaigne escrivia, al segle XVI, que no viatjava mai sense llibres perquè li eren la millor companyia i el millor nodriment per al viatge de la vida, no s’havien inventat ni els smartphones, ni les tauletes, ni els GPS, ni tantes altres coses que ens acompanyen en les escapades que fem i durant el transcurs dels nostres dies. Montaigne va ser un àvid lector i un gran escriptor. I la majoria de llibres que llegia contenien saviesa, bellesa i veritat.
Avui potser es llegeix i s’escriu més que mai, però no tot pren cos en el format tradicional del llibre. Les pantalles són omnipresents i ens xuclen. Hi llegim i hi escrivim. Moltíssim.El fet de llegir, doncs, està assegurat. Què passarà, però, amb els llibres de paper? Sembla que de moment s’aguanten.
Conserven encara el prestigi de ser els principals conductors de cultura i de saviesa. Ara bé, n’hi ha tants —i se’n fan tants cada dia, de bons i de dolents— que el destí final de molts llibres i publicacions no pot ser altre que la deixalleria i el reciclatge. Ja no són un tresor, sinó bens consumibles. Tot i que cal confiar que les bones obres literàries i els clàssics continuïn reeditant-se sempre.
Amb tot, llegir llibres —i, si pot ser, que siguin bons— és molt important. Obtindrem una distracció plaent amb les novel·les i els contes, compartirem reflexions i pensaments de totes les èpoques, ens adelitarem amb narracions de viatges, biografies i pàgines d’història, assaborirem el llenguatge amb les poesies que afinen la nostra sensibilitat... Diuen els entesos que els beneficis de la lectura són molt importants i, sobretot, necessaris en les etapes de formació de la persona. Tant com l’exercici físic. I que, a totes les edats, és important llegir. De fet, l’home és l’únic ésser viu que somriu i llegeix. Bé, gairebé tothom...
Dels múltiples fruits que s’atribueixen a la lectura, jo en ressaltaria tan sols un:l’estimulació del pensament crític en favor de l’ésser humà. Perquè la lectura ens ajuda a conèixer-nos a nosaltres mateixos i a jutjar el món. I avui semblen molt necessàries aquestes facultats a causa de les polítiques educatives i culturals que se segueixen de fa anys. Que, dissortadament, ens posen en sintonia amb altres societats on les classes dirigents han perdut la carta de navegar en aquest sentit.
Esforcem-nos, doncs, a llegir, si no volem acabar essent una massa de persones amb escàs criteri, pocs ideals i horitzons limitats. I si no desitgem que els nostres fills puguin ser manipulats, i volem que arribin a ser lliures i amos del seu destí, estimulem-los a la lectura. Una mica cada dia. Tots hi sortirem guanyant!
