En el seu discurs d’investidura del passat dilluns 14 de maig, Quim Torra va fer una sentida referència als valors republicans que –creu– determinaran si Catalunya acaba aconseguint fer efectiva la República que el poble va demanar l’1 d’octubre del 2017. Aquests valors són la llibertat, la igualtat i la fraternitat.La República necessita republicans per poder ser i els republicans s’entenen com a membres lliures i iguals d’una mateixa societat. Siguem republicans i siguem-ne més cada dia i la República, tard o d’hora, arribarà. Aquesta legislatura no només intentarem restituir el govern legítim de Catalunya, exiliat i empresonat. També treballarem per aconseguir les llibertats que ens pertoquen com a republicans. Exigim tant aquelles llibertats que sempre ens han privat, d’entre les quals la de ser sobirans i propietaris del nostre destí, com aquella llibertat que ens dona l’estatut d’escollir el govern que ens vingui de gust, que teníem i que ens han aixafat il·legítimament. Ser republicà vol dir no deixar-nos endur per la por. A causa del soroll de l’entorn que ens envolta és fàcil confondre quina és la batalla més important. La bilis dels polítics de Ciudadanos, el PP o el PSOE, podria fer que ens penséssim que la batalla més important es lliura al Congrés o al Parlament. Sense dubte, aquella batalla és important. La més important, però, es lluita que succeeix dins cada una de les nostres ments. Les elits polítiques, jurídiques i corporatives espanyoles estan utilitzant totes les armes al seu abast per fer-nos dubtar, per fer que els catalans ens penedim del que hem fet i renunciem a tot. La mentalitat que impera a l’Espanya profunda, sembla, només entén el llenguatge de la humiliació (guanyar o perdre-ho tot). Aquesta mentalitat exigeix que fem un gran exercici de contrició col·lectiu que ens redueixi a un somni d’una nit d’estiu. Ser republicà vol dir plantar cara a les pròpies pors i no desistir en el nostre clam de llibertat. Ser republicà també vol dir ser generosos i tenir fe els uns en els altres en una època on la gran intenció de l’elit política espanyola és que ens enfrontem els uns contra els altres.
Hem de ser capaços de trobar en els nostres compatriotes cooperació i aixopluc en moments difícils. Sense això, arriscar la pròpia llibertat o el cos per portar a terme el mandat del poble –i hi ha polítics fent-ho a diari, a la presó– perd sentit. Un poble unit no és un poble que pensa el mateix sobre tot: no, que cadascú pensi el que vulgui. Un poble unit és un poble que, malgrat les seves diferències, és capaç de treballar coordinat i agermanat per tal de defensar la seva existència com a poble enfront l’ira d’un Estat que treu la seva única força dels deliris del seu passat i identitat imperials.Tal vegada les paraules de Quim Torra, 131è President de la Generalitat, quedessin diluïdes pel soroll dels cridaners. Però no perdem de vista el missatge que amagaven. Si som republicans enfront els grans reptes, res podrà contra nosaltres. Siguem republicans i farem República.
