10   Sara Actual 1
02/11/2018 Opinió
Sempre al nostre cor

 

 

Capgirats de Castellar

Avui el castell ens tremola i ens falten forces. Avui la pinya ha d’aguantar una estrebada sobtada, injusta i crua. Ens falta la Sara. La mare, la companya, l’amiga.
La que discretament ens trobem darrere la càmera o a la paradeta. La que vibra mirant amunt quan l’Etna s’enfila a un castell, la que enquadra satisfeta els músics quan el Lluc toca el tabal, la que s’emociona quan l’Ot s’estrena amb la gralla, la contrafort del Marc, la somiadora, la dona forta, la dolça Sara. Avui ressona encara un toc de gralla que inicia el pilar de dol que mai hauríem volgut fer. Un pilar estremit des de l’enxaneta fins a la pinya, des dels músics fins al tronc. No t’oblidarem mai, Sara. Estaràs sempre i per sempre en el record de la nostra colla. Et durem al cor a cada actuació, a cada paradeta, en cada aleta. Abraçarem els que més has estimat, somriurem perquè hem tingut la sort de conèixer-te i, més que mai, farem pinya.
Seguirem mirant amunt, tocant el cel amb la mà i en cada aleta farem nostre el teu somriure. T’estimem, Sara. 

Comparteix
M'agrada
Comentaris