469  Drac o víbria
13/04/2018 Opinió
Santa Maria del Puig de la Creu
Antoni Mora, coneixercatalunya.com

El cim de la muntanya del Puig de la Creu, de 667 metres d’alçada, fa de divisori entre Sentmenat i Castellar del Vallès. Ofereix una perspectiva completa de la comarca, amb vistes del massís de Sant Llorenç i també de Montserrat, i allà es troba un conjunt d’edificis, i entre ells l’ermita de Santa Maria del Puig de la Creu. El conjunt, de forma irregular semblant a un pentàgon, es desenvolupa entorn d’un pati central.
La capella romànica del segle XII és l’edificació més antiga de tot el conjunt. Es tracta d’una capella rural sense ornamentació, d’una sola nau amb dos absis laterals semicirculars, formant un trèvol amb el central. Està dedicada a Santa Maria (de la Creu), la Mare de Déu dels Dolors. És de propietat particular.
La primera menció que trobem de l’església és en una donació de Guillem de Montcada i la seva dona Guillermina al monestir de Sant Cugat, al 1192. Des del 1337 fins al segle XVIII Sant Cugat va ser qui es va encarregar de mantenir l’edifici.
Es tracta d’un edifici d’una sola nau amb dos absis laterals semicirculars, formant un trèvol amb el central. La nau és rectangular amb volta de canó. Per les seves característiques s’inscriu en el grup de les moltes capelles rurals construïdes al segle XII sense ornamentació.
Al segle XV tenia dos altars dedicats a Sant Mateu i Santa Margarida. En aquesta església s’hi celebrava un aplec fins a les darreries del segle XVIII. A partir d’aquestes dates, Santa Maria del Puig de la Creu entra en un procés d’abandó. El 1822 s’intentà fer-hi algunes reformes, però no fou fins el 1925 quan aquestes començaren, amb un edifici pràcticament en ruïnes. Es reconstruïren les dependències adossades, i la teulada. I més recentment, es reconstruí de nou i s’aixecà la torre i el campanar, on sembla que n’hi havia hagut un.
El seu aspecte actual, però, sembla que té poc a veure amb el que tenia en els seus orígens. Una de les tradicions lligades a Santa Maria del Puig de la Creu és que els Divendres Sants al matí molt castellarencs, pujaven i encara pugen al Puig de la Creu, on pel camí és tradicional de collir farigola.
L’accés al Puig de la Creu des de Sentmenat és a peu, amb diverses opcions, de les quals la més comuna és la que surt de Can Vinyals, passa per Can Padró i la Font del Gurri (cap a 4 km). Per anar-hi en cotxe, cal passar per Castellar del Vallès, on hi ha dues pistes que hi porten: el camí de Canyelles a Catafau, fins a l’alzina balladora, i d’allí seguir el camí que porta fins al Puig (6 km); i el camí del sud, que surt de l’era d’en Petasques (3,5 km).
Recollim del llibre Sant Llorens del Munt: son passat, son present y venider:
“Y fènt la última volada caigué en lo sot de Goleras ó sia en la falda de la montanya nomenada lo Puig de la Creu, y ab petitas empentas ó voladas arribá al cim de esta montanya, que está sobre lo antiguissim poble de las Fabregas, després Tolosa (y ara Castellar), ahont los cavallers lo vejeren cáurer y ohian los horrorosos crits y xiulets ó brams que feya á pesar de trobarse situats á la falda de la montanya de Sant LLorens del Munt.
arribaren allí los maná aquest que llevassen la pell al cadáver monstruós pera conservarla. Ho êxecutaren luego, pero antes la mediren sobre lo cadáver, y trobaren ser lo cap de sis palms y mitg de diámetro, la garganta de poch mes de quatre palms; y desde la punta del cap fins á las espatllas tenia cinch palms de llarch, las mans tenian nou palms de alt y quatre y mitj de diámetro. Desde las espatllas fins al últim de la espinada habia deu palms de llarch y quinse de diámetro. La cua tenia set palms de llarch y quatre de circunferencia; las camas tenian tambè nou palms de alt y quatre y mitj de diámetro; y las unglas de peus y mans tenian cada una un ters de llarch y mitj palm de diámetro, mòlt cortants y afinadas. Lo bech tenia tres palms de llarch y sas dos puntas eran lo mateix que dos tallants ganivets. Las alas tenian cada una de llarch onse palms y de ample sis y mitj; y no tenian plomas sino una pell semblanta a las alas de las ratas pinyadas, pero de mitj palm de gruix.
L’esforç d’arribar-vos fins al Puig de la Creu, és veurà compensat per les magnifiques vistes sobres el Vallès, i àdhuc fins al mar.”

Comparteix
M'agrada
Comentaris