Catalans, tots els que ens sentim part d’aquest país després de lustres de viure-hi agermanats: Malgrat les diferències d’origen, de cultura, d’idees i opinions, junts hem forjat el que som amb la suor del millor de cadascú, intentant donar sentit al nostre viure i deixar quelcom millor als nostres fills.
Però el que s’havia aconseguit ara està en perill, i no per culpa dels altres ni de l’Estat. Avui ja ho podem dir alt i clar: Els nacionalistes partidaris de la independència per damunt de tot, seguint els seus líders a qui fa un any van forçar a prendre aquesta opció, han provocat el caos polític i la tensió social entre tots nosaltres, fins crear, a base d’entestar-se ara amb els llaços, un clima inaguantable que deriva en brots d’enfrontament social. Què se’n ha fet del seny? L’obsessió no els deixa veure que la seva actitud és provocadora, que dona arguments als grups de dreta dura per sumar més adeptes? I digueu-me si no causa malestar l’abús descarat que fan del seu proselitisme polític a l’omplir, per exemple, els xats familiars d’imatges, enllaços i acudits en referència al tema. Això atipa massa.
És una forma encoberta de coacció i a la vegada una falta de respecte a la pluralitat del pensament familiar. Diuen que ho fan pel bé de tots, però és una fal·làcia. No són ingenus. Lluiten per imposar el seus interessos i prou. Bé, potser alguns creuen que fan el millor pel seu país i per això es creuen millors. Es poden enganyar a ells mateixos, però no ens deixem enredar. En ple segle XXI estan enamorats d’un somni polític pel qual ho donarien tot. Pura visceralitat emocional, lluny de la realitat social d’ara. No volen esperar que un dia sigui possible. Per això actuen com embogits, són activistes fervorosos.
El seny, la reflexió seriosa, no els interessa, perquè els faria veure els seus errors i el mal que estan fent als seus conciutadans. Encara que estic segur que tots tenim semblants bons desitjos: treball, salut, cultura i pau, que ens proporcionin un mínim benestar per afrontar el dia a dia amb tranquil·litat, és evident que degut a l’actitud poc assenyada d’aquests grups s’està tornant difícil assolir aquest objectiu que hauria de ser comú. Per això ara ens toca dir prou! Ja s’ha fet prou mal. No hem de permetre que continuin enfrontant-nos, ni respondre a les seves provocacions. Segur que la majoria de catalans estem d’acord en què no hi hauria d’haver ni presos ni exiliats per raons de criteri polític, és cert, però com que malauradament els responsables no van fer prou bé els deures, n’hi ha alguns que potser pagaran l’error davant la llei. Sabien que s’hi arriscaven. És lògic que n’hagin d’assumir les conseqüències.
Cerquen, doncs, arguments sòlids per combatre la falta de seny. No tinguem por de ser crítics, ni la crítica dels altres. Joves i homes i dones sensats que convivim ara aquí: Fem un esforç d’empatia i de seny per cercar junts el que és essencial pel bé de tots els catalans. Parlem-ne. Necessitem un govern com cal que treballi per a tots, capaç per al diàleg i els pactes. Segur que amb seny i bona voluntat podrem arribar a entendre’ns de nou i es solucionaran molts problemes.
