La setmana passada vam ser testimonis de com el vaixell Aquarius arribava al port de València. A alguns ens va alegrar de tot cor, a d’altres, segurament, no els va fer tanta il·lusió, però el cert és que deixant que el vaixell atraqués a València, es van salvar més de 600 vides humanes.
Des del nostre grup municipal, sempre hem entès que havíem de vetllar per afavorir l’arribada d’aquelles persones que han hagut de deixar casa seva i han hagut de lluitar, com no ens podem imaginar, per construir-se un futur millor. Tampoc hem entès mai, com és que el govern de l’Estat, que fins fa ben poc era capitanejat pel Partit Popular, n’havia esquivat i impedit la seva arribada i més, tenint en compte que en el seu moment s’havia compromès a acceptar 17.337 persones, de les quals, només n’han arribat un miler llarg.
En aquest sentit, al febrer de 2017, vam presentar una moció sobre el programa català de refugi i acompanyament a les persones refugiades, en la que es demanava que es manifestés el suport del nostre Ajuntament al Programa Català de Refugi i se’n garantís la seva col·laboració. Aquest programa tenia uns objectius molt clars com ara, atendre les necessitats bàsiques de les persones que arriben al nostre país, afavorir-ne la seva autonomia social i laboral, donar-los accés, en igualtat de condicions, als serveis públics (amb l’acompanyament dels mentors) i permetre’ls aconseguir la plena ciutadania.
Tenint en compte que els ciutadans, en la seva majoria, sempre hem donat mostres de solidaritat, estant disposats a acollir i a ajudar a qui fes falta, aquest programa era molt interessant ja que permetia que fossin els mateixos ciutadans (convertits en la figura del mentor), els qui tractessin de primera mà amb els nouvinguts i els ajudessin en tot allò que els fes falta. Sé, de bona mà, que aquest programa té aspectes que es poden millorar però també és cert que fins que la teoria no es posa en pràctica, queda només en això, en paraules boniques que no serveixen per res, i és que és amb l’ús, quan ens adonem de què es pot perfeccionar.
És bo que vingui gent, ens enriqueix com a país i com a persones i no ens ha de fer por. Això sí, ens cal treballar per tenir polítiques migratòries i per tal que els mecanismes que s’apliquen siguin els adequats per tal que la convivència sigui beneficiosa per a tots els implicats
