Qui no sigui capaç de veure que la justícia espanyola és un circ -dels dolents, a més, aquells del xou de la dona barbuda i l’home forçut- és que no toca de peus a terra, o bé no vol tocar-hi. Quin esperpent, quina vergonya aliena i, sobretot, quina ràbia de poder judicial que manté tancades nou persones preventivament i a qui se’ls imputen uns delictes inventats que no se’ls creu ningú. Ara bé, s’ha de demostrar qui és l’amo del “cortijo”.
Qui deia que amb el PSOE les coses havien de canviar? Si el canvi és que l’Advocacia de l’Estat canviés la rebel·lió per la sedició, ja se’n poden anar a pastar fang, parlant finament. No perdrem ni un segon en valorar la postura de Cs i PP, i encara menys la de Vox. En aquest sentit, ens sentim molt identificats amb els veïns d’Altsasu. Però de qui sí que volem parlar és dels socialistes, tot i que de socialistes només els queda el nom. Ens ha quedat clar després de la nefasta decisió del Suprem sobre l’impost de les hipoteques.
Ara mateix no hi ha partit més cínic que el PSOE i la seva sucursal catalana, el PSC, que en els darrers temps ha esdevingut un cau de gentola sense moralitat ni principis. Com trobem a faltar el PSC d’en Pallach i en Reventós. Estaria bé saber què opinarien sobre la patuleia que hi ha al capdavant del partit. Les indecents intervencions de la portaveu Granados són molt significatives a l’hora de mostrar la veritable cara del que queda del socialisme català.
D’altra banda, és curiós que Podem cridi amb tant d’ímpetu a la mobilització contra la decisió sobre les hipoteques. Hauria estat bé que haguessin posat, com a mínim, la mateixa èmfasi a l’hora de denunciar la vulneració dels drets humans dels nostres presos. Tampoc es pot demanar gaire més de qui viu instal·lat en una adolescència crònica. I, evidentment, no entrarem en el joc d’ajudar-los amb els pressupostos. Ells ens pregunten què hi guanyem, no donant-los suport. No han entès res. La pregunta no és aquesta. La pregunta és què no perdem negant-nos a blanquejar el govern Sánchez. Doncs no perdem la dignitat. No perdem la nostra dignitat ni molt menys la dels presos i exiliats. No som aquí per recollir engrunes. Som aquí per fer una República Catalana lliure. Tot el que no ens hi acosti, no ens interessa.
