476  Phillip Roth_617x412
Philip Roth. ||JOAN MUNDET
01/06/2018 Opinió
Mor Philip Roth, l'etern aspirant al Nobel que detestava Trump
Joana Zoyo

Amb trenta-una obres publicades i 85 anys ha mort el prolífic escriptor estatunidenc Phillip Roth. Novel·lista, assagista i autor de diverses col·leccions de contes, fou un dels grans narradors americans del segle XX. Nascut a una família jueva recent emigrada als Estats Units, un dels primers temes que tractà a les seves obres va ser  l’assimilació de la identitat dels jueus al país. Aquest tema el va vincular amb autors com Saul Bellow, autor canadenc guanyador del Nobel el 1975. Considerat Bellow l’escriptor que més ha influenciat altres escriptors jueus, Roth deia: “La columna vertebral de la literatura nord-americana del segle XX fou proporcionada per dos escriptors: William Faulkner i Saul Bellow.”  
Respecte el final de la vida, uns mesos abans de fer els 85 anys l’autor deia això a una entrevista al diari “El País”: -“En pocs mesos deixaré la vellesa per endinsar-me a la vellesa profunda. Em sembla sorprenent seguir aquí al final de cada dia. En anar a dormir somric i penso: ‘He viscut un dia més’. I em fascina despertar-me vuit hores més tard i seguir aquí: ‘He sobreviscut una altra nit”. Aquesta lucidesa, just abans de deixar-nos, ens mostra un home i un escriptor coherent i crític en el dia a dia. El transcórrer del temps en ell mateix i al conjunt de la societat va ser molt present en tot el que feia. En ell com a relació amb l’escriptura en tant que necessitat vital i dolorosa que comporta una responsabilitat. En el moment en que no es va sentir capaç de desenvolupar un tema de manera coherent amb la intensitat que la feina d’escriptor requeria va deixar de fer-ho per dedicar-se a la literatura d’una altra manera, com a lector. Poc abans de complir els 80 va enganxar un post-it groc al su ordinador amb la lapidària frase “S’ha acabat la lluita amb l’escriptura”.
Veure com l’ésser humà s’equivoca contínuament  i, en concret els poderosos, fan ús d’aquest poder de forma barroera i temerària el posava molt de mala llet. A alguns cercles literaris i culturals es diu que Roth va anticipar la candidatura de Donald Trump a la seva novel·la  “La conjura contra Amèrica” on l’escriptor imaginava que el protagonista Charles Lindbergh, al qual retratava com un feixista, racista, ferm defensor del supremacisme blanc, derrotava Franklyn Delano Roosevelt a les eleccions presidencials de 1940. Això canviava el destí dels EUA i del mon sencer. Per Roth almenys Lindbergh era un “heroi americà”, per haver sigut el primer pilot en creuar l’Atlàntic en solitari en un avió, el 1927. Davant d’ ell, deia, “Trump és un frau massiu, la suma malvada de les seves deficiències, buit de tot, llevat de la ideologia buida d’un megalòman”. La seva novel·la distòpica li semblava molt menys terrorífica que l’actual president que, curiosament, es va inspirar en l’autèntic Lindberg pel seu tristament, ja mític, eslògan “Amèrica first”. 
Philip Roth és , probablement, l’autor més premiat de la seva generació.Entre molts premis, Dos National Book Award, dos premis del Pen Club, un Pulitzer per “Pastoral Americana” i el premi Príncep d’Astúries de les Lletres... Però n’hi havia un que se li va resistir fins el final dels seus dies, el premi Nobel de Literatura. El seu nom figurava any rere any en els llocs més alts de les travesses pel premi. Se li va resistir, pot ser, per la seva irreverència i cinisme, per fer mofa del puritanisme hipòcrita dels Estats Units. Per molts, inclòs el prestigiós crític de literatura Harold Bloom, va ser un dels quatre escriptors nord-americans més importants de finals del segle XX. 

Comparteix
M'agrada
Comentaris