Ocells a l'Uralita
Ocells a l'Uralita. || JOAN MUNDET
27/07/2018 Opinió
M'ho ha dit un ocellet
Miquel Ramos

Un dels herois de la meva infantesa va ésser Superman. A més a més d’aquella força descomunal, el que més em captivava era el fet de poder volar i fer-ho a velocitat supersònica. Com a súper heroi que és, té també una súper feblesa, que és la seva proximitat a la Kriptonita.—matèria radioactiva que,  curiosament, en els còmics i les pel·lícules ens la pinten de color verd esperança—.


Anar-se bellugant de forma autònoma per les altures és una possibilitat, o més bé un privilegi, propi només de certes aus, de certs insectes i d’uns mamífers que han donat lloc a llegendes vampiresques. Des d’allà dalt es deu veure tot molt bonic, però també hi destaquen unes quantes coses que fan mal als ulls.


Els qui no som Superman, és a dir, tots nosaltres, els humans, —per molt que volguéssim emular-lo entestant-nos en dur la roba interior per l’exterior com fa aquest bon jan—, estem exposats a un perill semblant, d’acció més lenta, però semblant al de la Kriptonita, amb la diferència i l’agreujant  que en aquest  cas no es tracta de ficció. 


Un ocellet m’ha dit que, amb el seu modest vol seria capaç de fer un inventari exhaustiu de tots els sostres i teuladetes d’Uralita que encara queden repartides arreu del poble i que a vista d’ocell contrasten amb la seva grisor. 


La instal·lació d’Uralita està prohibida des de l’any 2002 per tot el país amb motiu de la seva alta toxicitat. Increïblement, la celeritat  que es dona a certes coses no s’aplica a la retirada d’aquest material  que de forma implacable  continua repartint indiscriminadament el seu efecte letal.


L’ocellet diu que se sorprèn quan veu trossos de teulada que, amb un concepte equivocat del reciclatge, quan es retiren de la seva instal·lació inicial, passen a formar part de sostres o parets de petites barraques en hortets de les rodalies. Més d’un enciam ens haurem cruspit innocentment sense poder percebre el polsim microscòpic de l’amiant.


La presència, manipulació, transport i emmagatzematge de l’Uralita requereix aplicar una atenció i tractaments específics que estan reglats, i que minoren els seus efectes traïdors i nocius.


Aquest és un perill que està a l’aguait per damunt dels nostres caps i del que l’ocellet ens alerta.
Superman de tant en tant les passa magres amb la Kriptonita, però està clar, ell acaba sortint-ne ben parat. Nosaltres som de carn i ossos i necessitem una altra mena de guionistes.

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris